Joan CAPELLA

JOAN CAPELLA ARENAS (Montcada i Reixac 1927-2005)

A la d?cada dels quaranta inici? els seus estudis a Llotja. El seu primer viatge a Par?s, a l?any 1945, i les posteriors estades a la capital francesa van influir decisivament al perfil del seu llenguatge, m?s proper al cubisme sint?tic de Juan Gris que a l?anal?tic de Picasso, encara que tamb? amb l?exquisida figuraci? l?rica de les natures mortes de Braque i, sobretot, proper a alguns dels m?s destacats representants de l?anomenda Escola Espanyola de Par?s, com ara Bores, Peinado i Vi?es amb qui va estar en estret contacte. L?obra de Capella es caracteritza per una s?lida estructuraci? compositiva que es dissol en un espai subjectiu intensament po?tic. Va ser un dels fundadors del ?Grup Tert?lia? a la d?cada dels 50, va guanyar el ?Premi Montcada? l?any 1953, i ha estat membre del jurat del Premi Nacional de Pintura Juan Ram?n Masoliver. L?Ajuntament el va nomenar fill predilecte de Montcada i Reixac l?any 1997, poblaci? que acull la ?Fundaci? Capella? on es gestiona l?obra que Capella va cedir al poble de la manera m?s adient i amb la finalitat de mantenir-la unida i que pugui ser mostrada al p?blic.

JOAN CAPELLA, QUE CONJUMINA L?ART I EL CIVISME, per Josep M. Cadena

Nascut a Montcada i Reixac el 27 d?octubre de 1927, el pintor Joan Capella sempre es va mantenir fidel a la seva ciutat ?durant anys viuria al popular barri de Marrampinyo i despr?s, afectat per l?edat i les dol?ncies, ho faria en el nucli de la poblaci?- amb un amor m?s que actiu pel seu entorn i per les persones que en ell s?hi troben. I amb setenta vuit anys, acabats de fer, moriria el 30 d?octubre de 2005 en el seu propi ambient d?amics i de conciutadans. I ?s que era, dins de la singular personalitat que li donava el seu art, una persona especial i de les m?s merit?ries que he conegut al servei de la veritable cultura, aquella que t? les seves arrels en els sentiments humans i desitja compensar als altres de les mancances d?ambient i de les informacions que li s?n negades per la situaci? en qu? es viuen. Per aix?, quan molt jove encara ?nom?s tindria divuit anys- en 1945 s?integr? en un grup anomenat ?Tert?lia?, el qual es mantingu? fins a 1957 i ajud? a dinamitzar sense cap mena de partidisme la vida de la poblaci?. Cal recordar que els resultats d?una cruenta guerra civil, la qual havia afectat a la seva fam?lia, eren molt visibles, a m?s d?angoixadors per l??s sectari que es feia d?ells, motius pels quals resultava realment dif?cil creure en la conc?rdia i en el respecte a les persones.

Aix? ja era un gran m?rit, en el que Joan Capella persever? i que fou motiu per a qu? en 1997, per aquesta i altres causes, li fos atorgat el t?tol de Fill Predilecte de Montcada, resultant aix? que fos la primera persona que rebia aquesta distinci? en aquell municipi.

Crec que calia destacar la qualitat humana de l?artista del que ara la Sala Rusi?ol ofereix una exposici?. Aquesta ?s la darrera de l?any 2012 i la primera de 2013, motiu pel qual t? caire d?homenatge a la figura del pintor Joan Capella com creador que fou i, pels qui no coneguin la seva obra, descobriran la import?ncia creativa i renovadora que t? la seva obra, sempre dins la figuraci?, de les formes massa encotillades entre les quals ell es va veure obligat a manifestar-se quan, en el lluny? 1955, particip? en la III Biennal Hispanoamericana d?Art del Parc de la Ciutadella de Barcelona ?jo, llavors, tenia disset anys d?edat i vaig fer campana a l?escola per anar a veure-la, sense fixar-me en Capella per? s? en el Crist de Port Lligat i en la cistella de p? de Salvador Dal?-, aix? com despr?s en els Salons de Maig i en les temporades de l?enyorada Sala Syra, aquella que tenia els seus locals al passeig de Gr?cia-Arag? barcelon?, als baixos de l?ara tan tur?stica Casa Batll?.

Escric del que potser sembla molt lluny?, per? que fou essencial per a qu? Joan Capella s?obr?s art?sticament a les noves situacions, que li van permetre depurar el seu estil i ajudar a altres, amics i seguidors seus, a canviar d?acord amb els aires de modernitat que representaven els ensenyaments d?obres llavors tan silenciades entre nosaltres com les de C?zanne, Picasso, Braque, Palencia i Bores, entre altres. Veritablement, s?arrisc? a ?sser acceptat pels que manaven dins de les idees est?tiques i, tossut, avan?? en la simplificaci? de les formes i en l?amplitud dels continguts per a aconseguir fer-se el seu propi lloc.

Ara, a la Sala Rusi?ol, podem veure part de l?obra de Capella que encara ?s accessible al p?blic per a la seva adquisici?. Perqu? pocs anys abans de morir, l?artista don? a Montcada i Reixac gran part de la seva obra i una fundaci?, creada per aquell municipi i que t? a Jorge G?mez i Ballesta com el seu director i com a patrons a Jos? Corredor-Matheos i a altres persones ?jo mateix en s?c un- en el seu consell directiu, som els que cuidem de l?obra i organitzem exposicions i actes de pintures i dibuixos de Capella a diversos llocs. I tamb? som els que, amb text d??lex Mitrani i col?laboracions de Corredor-Matheos, G?mez Ballesta i meva, en 2011 editarem el llibre ?Joan Capella (1927-2005), la modernitat propera? que l?explica en les seves diferents ?poques i facetes. Personalment em quedo al marge, per? recomano l?obra a tots aquells que sentin curiositat per saber m?s de Joan Capella, doncs fou, en veritat, important com artista i com persona i la seva obra mai no parar? de cr?ixer en l?apreciament p?blic.

Veure l'exposició del pintor(a): 01/2007 - L'últim mestre de l'escola de Paris

Veure l'exposició del pintor(a): 12/2012 - LA MODERNITAT PROPERA

Veure l'exposició del pintor(a): 01/2018 - COMPOSICIONS D'INTERIOR I D'EXTERIOR