TONI CASSANY

ELS PAISATGES ESPLENDOROSOS DE TONI CASSANY, per Josep M. Cadena


El pintor gironí Toni Cassany compleix trenta anys de presència pública com a artista i vol que compartim amb ell, a la sala Rusiñol de Sant Cugat, la satisfacció que sempre ha trobat en representar el paisatge com a motiu d'introspecció humana. Realista com és, la seva inspiració neix dels constants canvis de la natura, que a ell li serveixen en primer lloc per a descriure el que veu, però que en el fons són oportunitats per a mirar d'entendre com som les persones que actuem en aquest escenari de formes i colors. La seva és una pintura molt intensa que abasta, amb una amplitud corprenedora, la geografia àmpliament variada de la nostra terra i ens ajuda a sentir-nos membres d'una mateixa comunitat humana.

El mar i la muntanya, els verds i els vermells dels sòls que germinen o es preparen per a fer-ho, els camps de blat que agita el vent, les oliveres que són fites d'un camí de progrés, els cels vastíssims que amb les seves clarors estableixen sensacions d'espiritualitat, les hores fosques que imposen reflexions de rectificació en relació als errors comesos, els gira-sols i les roselles, els ametllers en flor, els pobles amb la torre elevada de l'església a manera de far que guia, els xiprers a una banda de la carretera que ens avisen que tot s'acaba... Vet aquí, manifestat en paraules que per força es queden curtes davant de les formes de dir que ens ofereix Toni Cassany, una mostra de la molt destacada paleta del pintor.

Els seus quadres exhibeixen la natura en plena ufana, amb verds que són un cant a la vida que contínuament es renova, blancs que transmeten puresa i delicadesa, daurats que són sinònims de riquesa, blaus que expressen ànsies d'elevació i vermells que remeten a la lluita sovint violenta per no sucumbir, però també hi detectem la presència humana, que se'ns presenta ben integrada, com pertoca a una coexistència intel·ligent a la que hem de tendir.

En aquests trenta anys de pintura que ara celebra, Toni Cassany ha encertat a construir una personalitat artística pròpia, tot aprofitant la seva passió per les essències del paisatge, que ha canalitzat dins d'un postimpressionisme d'arrels naturistes que ha donat lloc a una depurada i altament sensible dicció. Profundament sincer, s'explica amb una ajustada eficàcia que, a la vegada que informa, commou.



Girona, 1962.

Toni Cassany començà a pintar professionalment l'any 1998. Des de molt jove havia après l'ofici de mans de grans mestres. L'escola on estudià comptava amb bons professionals: Perpinyà, Fita, Julià Cutiller, Vila. De petit ja participava a concursos de dibuix i pintura allà on anava i sovint els guanyava.

Malgrat tot no es decidí per aquesta professió i estudià Filologia Hispànica a les Universitats de Granada i Santiago de Compostela. Els coneixements de l'art de la paraula sempre l'ajudaren a l'hora d'entendre l'art del color i les formes. Finalitzats aquests estudis tornà a l'art plàstic. De mans de la pintora gironina Maria Rosa Ferrer, Toni Cassany tornà a agafar els pinzells. Després d'un primer any de treball intens (1989) arribarà la primera exposició individual (gener 1990) on mostrà el millor de la seva producció: aquarel·les, dibuixos amb tinta xinesa i olis. Els olis cridaren molt l'atenció al públic la qual cosa va fer que es decidís per aquesta tècnica tot i que mai ha abandonat les altres. A aquesta exposició assistí el pintor Lluís Roura. El mestre empordanès el va felicitar i l'encoratjà a pinta dia rere dia, sense descans. Quan en Toni el trucà per agrair-li-ho, en Roura el convidà al seu estudi. Aquest encontre canvià la seva vida artísica perquè aquell capvespre va rebre la millor lliçó de pintura que mai hagués pogut demanar. Van ser els minuts més ben aprofitats de tota la meva carrera artística, en paraules de l'artista. Mai més oblidaria aquella lliçó tan senzilla i alhora tan important. Anys més tard, amb motiu de la inuaguració de la seva exposició número vint, en Toni va tenir unes paraules de record d'aquella lliçó i es declarà deixeble del mestre empordanès.

D'aleshores ençà ha anat realitzant exposicions ininterrumpudament. Arribaren els anys de consolidació de l'ofici. Anys on, a més a més, practicà noves facetes artístiques que l'enriquiren com a artista: el disseny gràfic, la il·lustració de llibres i diverses publicacions. Fruit d'aquesta darrera etapa han estat dos llibres il·lustrats amb obra seva: Pobles del Baix Empordà (1998) i Retalls de premsa per al capvespre (2006).

Mai ha deixat les exposicions. A l'actualitat compta amb més de vint exposicions individuals i innombrables de co·lectives. Trobem obra seva a col·leccions privades de tota Espanya i diversos països d'Europa i Amèrica.


El crític d'art, poeta i professor de Literatura, Joan Mª Puigvert ha deixat escrit al catàleg de l'exposició:
Per moltes i riques raons, la pintura de Toni Cassany és una pintura admirable.
És una pintura poderosa, de sumptuosa simplicitat, cristal•litzada a través d'un essencial tractament de la llum.
És una llum que es respira, amb un excés d'oxigen i verdor. Una llum que es construeix contra els perfils. Una llum que fa existir el paisatge on es desplega el seu cromatisme tendre i precís, amb una exaltació sense pompa. Amb nervi i dolcesa.
Una llum que dóna fe de la realitat. Que ens dóna alhora ales i alè. Una destil•lació de la pupil•la.
Veiem cels arran de terra, veiem paisatges subjugats, però sobretot sentim l'enigmàtic magnetisme de la natura brillant entre la mirada i l'horitzó.
És una pintura escrita amb modulacions musicals, amb pinzell ràpid, intuïtiu, valent. Una pintura on la bellesa bull. Una pintura que vol ser una veritable recerca de la veritat.
L'artista és un home noble, i d'una escrupolosa pulcritud.
La seva pintura és plena de saviesa. Admirar-la és un luxe. Posseir-la, un privilegi.

Veure l'exposició del pintor(a): 06/2008 - El color de la llum

Veure l'exposició del pintor(a): 11/2017 - 30 ANYS DE PINTURA