JUAN LUÍS JARDÍ i la seva constant entrega a l'obra ben feta
Aquesta és la primera vegada que la pintura de Juan Luís Jardí (Barcelona, 1961) és present a la Sala Rusiñol de Sant Cugat. El pintor hi arriba quan la seva obra, que començà a aixecar des de molt jove i que sorprenia perquè era la d'un noi prodigi de la figuració plàstica, ha arribat a guanyar un alt grau de maduració. I dins d'ella resulta obligat destacar que, com artista, el seu autor s'ha mantingut dins d'una mateixa línia d'explicació de l'entorn que li és propi i al qual mai no ha volgut renunciar. El món de l'infantesa, aquell on la persona que creix, des de l'interior, es sorprén d'allò que veu i alhora ho fa seu amb l'afany d'entendre les diverses cares d'una mateixa realitat. D'aquí les trilogies d'un mateix observador i fins les quatrilogies dels éssers humans contemplats des de les accions externes per a trobar les seves diferents reaccions.
El paisatge de cada quadre, aquell on actuen les figures, és únic a partir de totes les seves particularitats, minuciosament captades. Jardí no té cap dubte respecte a l'entorn que escolleix, sigui un paisatge nevat, molt propi dins dels moments en què ens trobem, una platja o un lloc urbà. I tampoc dubta de què l'espectador –en primera instància ell mateix, però també poden ésser altres que existeixen o imagina- vol integrar-se en el conjunt, però a la vegada té diverses maneres de fer-ho i ell desitja representar-ho per entendre les diferents opcions que sempre tenim.
Cada ésser humà dubta i gràcies a això pot trobar el camí més addient per a avançar cap a la seva millora. S'equivocaria si no dubtés, encara que ha de fer-ho de manera positiva, sempre disposat a trobar la drecera més útil que li surti al pas. I per a fer-ho, Juan Luís Jardí ens dóna, generós, les pistes amb els seus quadres.
Intensament concentrat en la seva obra, l'artista sempre vol sentir-se segur del que diu. I encara que és de natural callat quan es relaciona directament amb la societat, resulta àmpliament explícit quan, entregat del tot a la pintura, busca per mitjà de successives matitzacions, la llum, intensa i clara, que hi ha al final del laboriós procés al qual sotmet cada quadre que pinta. Té un do natural que sap administrar en la seva constant recerca de la veritat humana.
Josep M. Cadena
Veure l'exposició del pintor(a)
|
|
