LUIS PARDO

EL MAR SOMNIAT DE LUIS PARDO, per Josep M. Cadena


Luis Pardo (Matián, Granada, 1953) és andalús de naixement i valencià d'adopció. La llum l'ha acompanyat sempre, i ell, en el seu periple vital, a l'igual que els rius que vénen al món i borbollegen per primera vegada a Sierra Nevada, ha anat a la recerca del mar. Ara, a la sala Rusiñol de Sant Cugat, exposa, sota el títol Somnis de mar, uns quadres que donen fe del feliç encontre pictòric entre la lluminositat provinent de l'antic Al-Àndalus i les aigües que conformen el Mare Nostrum.

L'artista ha entès perfectament que el mar, tot sovint, és un mirall de nosaltres mateixos. I així, contemplem superfícies líquides en estat de quietud, que recorden els moments en què tot funciona dins nostre i estem en pau amb l'entorn, o bé escenes tempestuoses, en què s'imposa l'agitació i la violència desfermada. L'astre sol, en forma de gran ull, és protagonista impertèrrit d'aquests canvis d'humor en què les onades passen amb facilitat de suaus carícies que bressolen a fuetades furioses que castiguen.

A la vegada, el mar és un territori colonitzat per l'home. Les barques de pesca estan disposades a desafiar les condicions atmosfèriques més adverses a canvi d'emportar-se el ric tresor de la fauna marina. Els velers de competició, dissenyats per a la velocitat, utilitzen l'element aquós per a les seves curses competitives. Els iots d'esbarjo circulen per la carretera líquida i fan parada a les cales de difícil accés per terra. Les esculleres i els dics s'endinsen en l'aigua per a doblegar-ne la força.

Luis Pardo, que domina la pinzellada exacta, sap que el mar és riquesa sense fi de moviment i color. També n'era conscient Joan Maragall quan deia: Avui el mar té vint-i-vuit colors, / i tot està revolt, el cel i l'aigua: / el cel, brillant i blau; el vent, furiós, / hi escotona els núvols i els empaita. / Fa voleiar banderes i blancors, / retorç i esbulla els arbres amb gran sanya: / tot són crits i soroll i lluentors, / amb un fresseig i un bellugueig que espanta. El poeta va lloar la bellesa marina il·limitada en els seus versos, i el pintor ho fa en les seves teles, que recomano vivament.

Veure l'exposició del pintor(a): 06/2017 - SOMNIS DE MAR