SABRINA SAMPERE

ELS QUADRES PARADISÍACS DE SABRINA SAMPERE, per Josep M. Cadena

L'expressivitat en el color és una de les principals virtuts de Sabrina Sampere (Sabadell, 1975), coneguda pels habituals de la Sala Rusiñol de Sant Cugat, ja que aquesta és la segona vegada que hi exposa. Amb la seva capacitat comunicativa sap transmetre les possibilitats de regeneració que hi ha en el nostre entorn que massa freqüentment pateix el mal ús col·lectiu del progrés tècnic. Evidencia que la Natura sap refer-se per ella mateixa esperançadorament, amb palmeres que busquen l'escalfor de nous sols i l'harmonia de cels blaus retrobats. I aquest espectacle de la vida negant-se a finar i reinventant-se incessantment, adoptant qualsevol dels innombrables mantells externs amb que l'alè vital pot arribar a recobrir-se, tenim l'opció de contemplar-lo asseguts des de la comoditat del sofà que la pròpia pintora ens proporciona sovint als seus llenços, i que expressa que moltes vegades no podem o no volem que la nostra postura sigui cap altra que la de l'espectador, i renunciem irresponsablement a prendre part i a actuar en els esdeveniments que atropelladament tenen lloc en un món que es transforma a una velocitat cada cop més gran.

De la mateixa manera que el paradisíac atol de Bikini, de sorres blanques banyades per les aigües del Pacífic, va veure's sacsejat per les proves atòmiques que el van condemnar a ésser un infern radioactiu, també la nostra existència personal pot patir en qualsevol moment un sotrac que esfondri les parets del nostre petit refugi vital i ens deixi esposats a les inclemències de l'adversitat. L'autora plàstica és conscient de la fragilitat de tot plegat i, a la manera dels joves revolucionaris d'ara fa cinquanta anys, ens convida a aixecar les grises llambordes de la quotidianitat per a trobar les platges de l'ideal.

Sabrina Sampere, des de la seva sensibilitat d'artista, reivindica un món millor i pateix per les amenaces que ens assetgen. Rebutja la deriva consumista i superficial que ha emprès el progrés humà, i alhora sap que les persones som capaces de grans gestes a l'alçada de la intel·ligència i la compassió que posseïm. És per tot això que les palmeres en els quadres de la pintora són les busques que ens indiquen el nord cap a on hem de dirigir els nostres passos.





Neix a Sabadell l'any 1975. L'any 1998 es llicencia en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Posteriorment, el bienni 1998-2000, realitza cursos de doctorat Realitat assetjada: Posicionaments pictòrics al departament de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1999 imparteix classes de Dibuix Artístic i Tècniques D'Expressió a estudiants de Batxillerat artístic, futurs artistes i dissenyadors.Sabrina Sampere és una artista jove que ben aviat destaca al món de la pintura i ha esdevingut referent per a molts altres artistes. Trobem obra seva a la Fundació Banc Sabadell, Caixa Terrassa, Museu d'Art de Sabadell, Llegat Francesc Galí, Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona i a col•leccions particulars de Bèlgica, Amèrica Llatina, Espanya, Estats Units, França, Gran Bretanya, Holanda, Suïssa i Japó. També ha obtingut nombrosos premis i el seu treball ha estat seleccionat a reconeguts certàmens de pintura.De factura madura, l'obra de Sampere parla, d'una manera oberta, de la realitat vital pròpia i de l'actualitat que l'envolta. La metàfora, les situacions dels objectes que pinta i el colors, mostren una artista amb ganes de comunicar amb el públic. El seu llenguatge plàstic parteix de la figuració per expressar tot allò que li preocupa.

Veure l'exposició del pintor(a): 09/2007 - Entre la realitat i el somni

Veure l'exposició del pintor(a): 09/2018 - ESTATS-ESTRATS