ULPIANO CARRASCO

ULPIANO CARRASCO Y LA INCARDINACIÓ PICTÒRICA DE L'ESPERIT EN ELS MOTIUS DE LA VIDA, per Josep M. Cadena

En el mes de novembre de 1988 –estem parlant de fa vint-i-sis anys i escaig– vaig escriure per primera vegada sobre la pintura d'Ulpiano Carrasco, a qui vaig presentar a l'exposició que realitzava a la sala Comas de Barcelona. L'artista es mostrava professionalment per primer cop a Catalunya, i em vaig arriscar –sempre m'ha agradat fer-ho– a recomanar intensament la seva obra. Després vaig tornar a acompanyar-lo en diverses ocasions, i ara, com és natural, hi insisteixo novament. Cada vegada, però, el meu possible mèrit com a propagador del seu treball és menor –i a hores d'ara, possiblement, fins i tot inexistent–, ja que aquest ha assolit per la seva pròpia excel·lència un ampli reconeixement del públic, que ha sabut apreciar-hi una figuració molt personal, que ens explica de manera ben clara i potent la necessitat que tenim de consolidar els valors del món al qual pertanyem per a superar el desconcert en què, per desgràcia, ens trobem.

La crisi ens envolta a nivell mundial, i creiem que podem vèncer-la defensant-nos dels seus símptomes, quan realment aquesta afecta a les nostres pròpies estructures. Veiem l'entorn, però ignorem que la veritable malaltia social es troba instal·lada en el nucli, que pateix veritablement perquè ha perdut el sentit de la creació i de la existència, i no sap veure la constant regeneració que, per fortuna, realitza la Natura i que, també per sort, capta Ulpiano Carrasco en els seu quadres, que van més enllà de les qualitats que li han procurat el favor dels amants del dinamisme en el color. Els seus paisatges i el seus somnis plàstics són el màgic fluid magmàtic d'un volcà que esclata sobre la terra de la seva Conca natal i es projecta per a destruir la superficialitat del que decau i permetre la germinació d'una nova era.

Cal que ens mirem els quadres que ens presenta Ulpiano Carrasco amb voluntat de recuperació col·lectiva, veient en el seu color l'impuls necessari per a superar les limitacions de l'hora present. La seva pintura és un veritable crit que neix del dolor però que ens anima a retrobar-nos de nou com a persones que creuen en un futur que va més enllà dels invents i de la tecnologia, ja que el seu objectiu és l'esperit que persegueix incardinar-se en els veritables motius de l'existència de la vida.


ULPIANO CARRASCO I L’IMPULS DEL MILLOR COLOR MANXEC, per Josep M.Cadena

Nascut a la província de Conca, a una pedania de Villanueva de la Jara, ja dins la Manxa que mira cap a Albacete, el pintor Ulpiano Carrasco és l’artista que més m’ha ajudat a descobrir com el pasiatge pot arribar a ser en determinats moments de l’any una exaltada simfonia de colors.

Ho vaig poder descobrir a finals de novembre de 1998, quan des de la Sala Comas de Barcelona em convidaren a escriure un text en el catàleg de la seva exposició. Jo, per fortuna, tenia fresc el record d’un viatge en tren de Conca a València quan la Diada de Tots Sants i també tenia present una breu estada a la part més alta de la població. Llavors la natura es trobava en un moment òptim, amb uns arbres que deixaven les ufanors de l’estiu i es començaven a preparar pels freds de l’hivern; amb un cels blaus que s’enfarinaven de núvols; i amb una piuladissa d’ocells que, després de passar la nit abrigats a les parts més baixes de la muntanya, aixecaven el vol a bandades a la recerca de les escalfors del sol. Ho havia viscut de primera mà i fins i tot havia arribat -no em dol gens confessar-ho- a emocionar-me. Per això, quan em vaig trobar davant dels quadres que pintava l’Ulpiano Carrasco em vaig sentir feliçment transportat a aquells instants viscuts i, sense cap mena de dubte, m’entrà el convenciment de què em trobava davant del més exacte i modern intèrpret plàstic de la seva terra. Ell era de Conca i la millor Conca, la més plena i rica, es trobava en els seus paisatges.

Han passat més de dotze anys des d’aquella exposició i conservo ben viu el seu record. No he de fer cap mena d’esforç per a recular en el temps i això és perquè, intermitentment he tingut diversos contactes amb la pintura d’Ulpiano Carrasco i aquest, a mesura que perfeccionava en l’ofici i trobava altres motius d’inspiració, mai no perdia l’impuls original, aquell que el va fer enamorat fill dels seus orígens.

Ara, junt amb vostès, torno a trobar-me amb l’artista. Aquest ja és un pintor fet a força d’un seguit d’exposicions per tota Espanya i per un seguit de països d’Europa, Àsia i Amèrica. La seva obra ha corregut món i també ho ha fet ell, Ulpiano Carrasco, que ha conegut diversitat d’ambients, costums, llums i colors. L’anar i venir el podien haver fet canviar, però no ha estat pas així. S’ha perfeccionat i s’ha fet més intens en les seves explicacions coloritses, però ha conservat l’impuls dels orígens. Ben sincerament ho celebro, tant per ell com per tots nosaltres.

Veure l'exposició del pintor(a): 03/2011 - SÍMBOLS

Veure l'exposició del pintor(a): 03/2015 - TEMPUS FLUOR

Veure l'exposició del pintor(a): 02/2018 - VISIONS DE L'ÀNIMA