AGUILAR MORÉ

Nascut a Barcelona l?any 1924, fou deixeble d?Oleguer Junyent, amb qui va aprendre el dibuix, malgrat que es considera un pintor autodidacta. M?s tard es trasllad? a Par?s. Va fer la seva primera exposici? a la Sala Rovira de Barcelona i des d?aleshores, d?una manera ininterrumpuda, presenta exposicions a diverses galeries de Barcelona i la resta de l?Estat. Internacionalment exposa a Londres, Ginebra, Nova York, Par?s, Chicago, Montecarlo, Los ?ngeles, Luxemburg? Ha obtingut nombrosos premis i distincions com la Medalla d?Or de l?Ajuntament de Palma de Mallorca, Sant Jordi Diputaci? de Barcelona, Premi Pintura dels II Jocs del Mediterrani? La seva obra figura al Museu Contemporani de Madrid, Museu de Cadaqu?s (Girona), Diputaci? Provincial de Barcelona, Museu Reina Sofia d?Atenes (Gr?cia)? Al llarg de la seva traject?ria art?stica la seva obra ha passat per diferents etapes: na?f, expressionisme, cubisme i realisme.

Construeix els quadres des d?una base esteticista. H?bil amb el dibuix, crea una atmosfera de neo-romanticisme. Figures d?adolescents, temes urbans, interiors, orquestres de jazz? conformen un univers pict?ric on no hi manca la solidesa d?una estructuraci? que es mou entre el rigor i una sensaci? de moviment, de cosa que est? viva.

AGUILAR MORÉ I L’ÍNTIMA LLIBERTAT DEL JAZZ

Estimar la música de jazz no és pel que fa al pintor Ramon Aguilar Moré (Barcelona, 1924) l’adhesió a una particular estètica de sons i de ritmes que li arribà com una sorpresa en els anys de la seva primera joventut, sinó tota una filosofia de vida. El jazz l’omple i, a la vegada, el necessita per a sentir-se membre de la comunitat catalana a la qual pertany com persona. L’estima com un fet plàstic, en el que moviments, colors i maneres de sentir formen una unitat, però també el sent d’una manera molt íntima perquè en un temps molt difícil per a tots nosaltres li donà pautes de llibertat i de conciència de què, per mitjà del seu art plàstic podia arribar a unes maneres de lliure expressió que li eren pròpies, a la vegada que servien als altres. Per això, ara a la Sala Rusiñol de Sant Cugat exposa una sèrie d’obres que, realitzades al llarg dels anys sobre les formes musicals a les que faig referència, junt a exemplars d’un llibre que li editaren sobre l’expressada predilecció, em plau poder fer amb ell una mena de “jazz session” per a què tots, ell i nosaltres, puguem disfrutar d’una manera conjunta.

Música popular nord-americana, que emergí a principis del segle XX a Estats Units –en origen a Nova Orleans, però que es va estendre per diferents punts d’aquella nació amb gran rapidessa- a Catalunya ens arribà a mitjans dels anys trenta a través de França i de les pel·lícules amb actuacions de sensacionals intèrprets com foren, entre altres, Louis Armstrong i Duke Elligton. I, encara que és imprescindible esmentar-ho, el meu objectiu aquí no és en cap manera fer història musical, sinó recordar als que tenen edat per a saber-ho i explicar als més joves que l’eclosió del jazz a Catalunya seria després de la guerra civil espanyola, en uns moments molt difícils per a la nostra comunitat, la qual, culturalment i socialment, no tenia cap mena de possibilitat d’expressar-se amb llibertat. I de cap manera em tanco en els temes polítics, sinó en tota manifestación col·lectiva.

Ramon Aguilar Moré, vocacionalment artista des de molt jove, en principi havia trobat en la pintura i en el dibuix la seva principal manera d’expressar- se. I pel que fa a la temàtica, que en ell sempre ha disposat d’un ampli registre d’interessos, gràcies a l’ambient en què es trobava, va tocar els temes de la dansa clàssica i de les audicions cultes. Destacà molt aviat en aquest aspecte, però el seu natural el portà a connectar amb unes audicions de jazz que, malgrat ésser públiques i acceptades pel sistema imperant, resultaven gairebé privades per la poca gent que hi assistia. I en elles trobà la manera de construir la seva pròpia individualitat, rigorosa en les exigències estètiques, però plenamente pròpia en la seva constant evolució.

La pintura d’Aguilar Moré, tracti del que tracti, és jazz en estat pur pel que fa a les motivacions humanes i ara tenim l’ocasió de veure el sentit artístic amb el que es manifesta.

AGUILAR MOR? I LA PASSI? PEL DIBUIX per Josep M. Cadena

El dibuix ?s fonamental dins de l?art de Ramon Aguilar Mor? (Barcelona, 1924). L?ha practicat des dels seus juvenils inicis; des de la infantesa, quan, encara un nen, ingress? al taller de l?escen?graf Oleguer Junyent, amic del seu pare, i realitz? les seves primeres activitats com creatiu que creu en la realitat que ens envolta com font d?inspiraci? per a trobar el sentit del moviment com expressi? de l??nima de les persones. Perqu? Aguilar Mor?, apassionat de la dansa i de la m?sica viu amb intensitat tot el que tenim a l?abast perqu? s?ho estima com un cam? de perfecci? cap al millor coneixement de l?esperit.

Donades les seves facultats per la figura i el color, ell triomf? ben aviat com a pintor i sempre ha sentit la necessitat de connectar amb amplis p?blics per les vies de les exposicions individuals i col?lectives, biennals i cert?mens de tota mena en els que l?art pl?stic hi fos present. En aquesta Sala Rusi?ol ha estat representat en moltes ocasions i ara hi torna amb l?aspecte m?s ?ntim de la seva personalitat; ?s a dir, amb el dibuix de l?entorn, a la vegada tan variat i tan essencial.

L?artista sap buscar motius i analitzar l?expressi? de les tem?tiques, per? el que m?s li agrada ?s improvisar sobre una motivaci? espont?nia, portada per un gest natural o per un color sobtat. El seu inter?s no t? cap mena de frontera i, encara que coneix molt del que dibuixa i pinta, el seu m?s gran inter?s es troba en el repte del que li arriba sense haver-hi pensat en un principi. Per a ell, tot ?s susceptible del seu art, ja que aquest ?s un constant incentiu per a viure la novetat del moment. De la mateixa manera, com ja van dir els grecs, que l?aigua d?un riu sempre ?s diferent, els fets quotidians mai cansen a Ramon Aguilar Mor? perqu? sempre tenen aspectes atractius nascuts d?un petit canvi en les llums, en la manera de guixar dels estris que es fan servir i en la varietat dels colors que creixen des de dins dels cossos i de les formes, ja que en ell, encara que motivats per les seves conformacions, aquestes busquen el sentit ?ltim de la passi? de viure que els mou.

?s un veritable goig saber-se contemporani d?aquest artista, que ve de m?s lluny del que l?acompanyem per la vida de l?art, ja que ?s ell el que sap fer-se de l??poca que a tots ens toca. Veritat ?s que ell disposa de records i ?s ric en experi?ncies passades, per? sap projectar-les cap a cada instant i sentir-les com afirmacions de futur en la totalitat d

Bibliografia: "Aguilar Moré", de J. Massats; "30 años de jazz vistos por Aguilar Moré", per A. Papo i J. Suñol; "Aguilar Moré", de C. Rodríguez Aguilera; "Vida de Aguilar Moré", de Luis Romero.

Veure l'OBRA del pintor