Benet SARSANEDAS

CONSTANT VOLUNTAT DE PROGRÉS EN ELS PAISATGES DE BENET SARSANEDAS, per Josep M. Cadena


Als paisatges de Benet Sarsanedas (Rupit, 1942) hi ha un desig de trobada amb la Natura, entesa aquesta com una permanent afirmació de l'existència. Les obres descriuen la forma externa dels elements naturals a la vegada que capten llurs instants interns de ple creixement vital. El pintor, caçador d'ull viu amb tarannà pacient per a millor encertar les becades quan aixequen l'erràtic vol, aboca els seus coneixements d'home del camp en la realització d'unes pintures que extreuen de la realitat que ens envolta una exigència de millor futur. Bon coneixedor de la terra, que vol representar en tota la seva magnificència, entén el cel com una aspiració lumínica a la que cal arribar no pas com una meta que un cop assolida resulta el final de tot, sinó com un nou començament en la lluita per la perfecció.

Amant de la geografia catalana, també estima les contrades europees, i la present exposició és el testimoni pictòric d'un viatge que comença a la seva vila nadiua, passa, entre altres llocs, per la Vilella Baixa, el Cap de Creus i Salamanca, i, ja fora de la península, arriba fins a la italiana Chioggia i la noruega Alesund. L'aigua que agermana la terra hi és molt present, gairebé sempre a tocar d'unes cases en comunió amb l'entorn que sovint envolten un campanar d'església que apunta més enllà dels núvols. A la mostra, que l'artista ha titulat Nord-Sud, la diversitat dels dos hemisferis presenta el nexe comú d'uns mateixos anhels humans que ens igualen arreu i que haurien de ser motiu d'entesa i concòrdia.

Benet Sarsanedas transforma la flama d'ideals que crema dins seu en paleta de colors que crea obres que impulsen cap a la universalitat. L'autor, d'ànim inquiet, ens transmet les seves certeses i els seus dubtes, i ens convida, mitjançant uns quadres que recullen la bellesa, a avançar en companyia però en silenci per el camí de la superació de la materialitat que duu a l'assoliment de l'espiritualitat.



PERMANENT VITALITAT EN L'OBRA DE BENET SARSANEDAS, per Josep M.Cadena

La pintura de Benet Sarsanedas és aèria. En els seus quadres, sempre centrats en la representació de la bellesa tangible, hi trobo l'alè del vent que passa, que mou rítmicament l'herba del camp i les aigües de la mar per a què tot siguin onades; la lleugera brisa que fa dringar les fulles dels arbres i estimula la mirada quan anem pel bosc i un raig de sol ens escalfa els pensaments; i fins i tot l'oreig que, situats a dalt d'un cim, ens permet sentir-nos arriscats viatgers per l'ampli espai interior encara per descobrir. I encara que no sóc gens amic d'excursions i desconec els plaers de la cacera –en canvi ell és home de cames lleugeres i d'amplis coneixements sobre com aixeca el vol la becada-, sempre que veig la seva obra, sigui del seu Collsacabra o de terres llunyanes, penso en els plaers que dóna la Natura quan l'acaricies amb ulls amorosos i et lliures a ella com la representació, dins dels seus grans espais, del que és l'esperit de l'existència.

Nascut a Rupit, poble encantat i encantador, Benet Sarsanedas practicà en els seus primers anys l'ofici de fuster, que li vingué per tradició familiar. Llavors demostrà que era persona hàbil amb les mans i àgil amb la ment. També fou uns anys seminarista a Vic i obrí la seva ment a la cultura, que no és tant saber moltes coses soltes, sinó encertar-les a lligar per a pensar amb propietat sobre tot el que passa al voltant. I ja de petit fou murri, virtut humana -és virtut i no pas defecte- que sempre l'ha acompanyat per a saber captar el sentit de la matèria. Aquesta, sense la força vital que l'anima no seria res i ell, ja pintor, des de fa dècades sap endinsar-se en ella per a trobar-li tot un seguit de gràcies dinàmiques alhora que mutants.

Molt personal en la seva manera de pintar, Benet Sarsanedas ens arriba a tots com un fet propi i ben natural, com si ens sortís de dintre quan en realitat ens arriba de fora. És a dir, l'artista és ell, però actua de manera que tots ens sentim protagonistes del que ens explica amb la vitalitat de les seves formes, vistes per mitjà dels colors. En cap cas vol impressionar-nos amb la ben treballada senzillesa amb què s'explica, però d'immediat ens fa seus quan desperta els nostres sentiments amb el que ell, abans, ha anat experimentant. Personalment crec que va deixant, generós i vital com és, part d'ell mateix en cada quadre que fa. Una part a la qual no li posa mida i que reviu quan, com ara, ens l'ofereix en cadascuna de les obres d'aquesta exposició.

Veure l'OBRA del pintor