PERMANENT VITALITAT EN L'OBRA DE BENET SARSANEDAS, per Josep M.Cadena
La pintura de Benet Sarsanedas és aèria. En els seus quadres, sempre centrats en la representació de la bellesa tangible, hi trobo l'alè del vent que passa, que mou rítmicament l'herba del camp i les aigües de la mar per a què tot siguin onades; la lleugera brisa que fa dringar les fulles dels arbres i estimula la mirada quan anem pel bosc i un raig de sol ens escalfa els pensaments; i fins i tot l'oreig que, situats a dalt d'un cim, ens permet sentir-nos arriscats viatgers per l'ampli espai interior encara per descobrir. I encara que no sóc gens amic d'excursions i desconec els plaers de la cacera –en canvi ell és home de cames lleugeres i d'amplis coneixements sobre com aixeca el vol la becada-, sempre que veig la seva obra, sigui del seu Collsacabra o de terres llunyanes, penso en els plaers que dóna la Natura quan l'acaricies amb ulls amorosos i et lliures a ella com la representació, dins dels seus grans espais, del que és l'esperit de l'existència.
Nascut a Rupit, poble encantat i encantador, Benet Sarsanedas practicà en els seus primers anys l'ofici de fuster, que li vingué per tradició familiar. Llavors demostrà que era persona hàbil amb les mans i àgil amb la ment. També fou uns anys seminarista a Vic i obrí la seva ment a la cultura, que no és tant saber moltes coses soltes, sinó encertar-les a lligar per a pensar amb propietat sobre tot el que passa al voltant. I ja de petit fou murri, virtut humana -és virtut i no pas defecte- que sempre l'ha acompanyat per a saber captar el sentit de la matèria. Aquesta, sense la força vital que l'anima no seria res i ell, ja pintor, des de fa dècades sap endinsar-se en ella per a trobar-li tot un seguit de gràcies dinàmiques alhora que mutants.
Molt personal en la seva manera de pintar, Benet Sarsanedas ens arriba a tots com un fet propi i ben natural, com si ens sortís de dintre quan en realitat ens arriba de fora. És a dir, l'artista és ell, però actua de manera que tots ens sentim protagonistes del que ens explica amb la vitalitat de les seves formes, vistes per mitjà dels colors. En cap cas vol impressionar-nos amb la ben treballada senzillesa amb què s'explica, però d'immediat ens fa seus quan desperta els nostres sentiments amb el que ell, abans, ha anat experimentant. Personalment crec que va deixant, generós i vital com és, part d'ell mateix en cada quadre que fa. Una part a la qual no li posa mida i que reviu quan, com ara, ens l'ofereix en cadascuna de les obres d'aquesta exposició.
|
|
