KOYAMA

EL CADAQUÉS ESSENCIAL DE KOYAMA, per Josep M. Cadena


Recordo afectuosament al pintor Koyama (Osaka, Japó, 1940) d'algunes exposicions seves a Barcelona. En especial les que va fer a La Pinacoteca, llavors portada per Rafael García –hereu de l'afectiu apel·latiu El pinacoteco que havien donat al seu pare els seguidors de les sales d'art–, als anys 1983 i 1991. I també les que li organitzà a l'espai que duia el seu nom la galerista Maria Salvat, dona amb un indubtable bon criteri artístic, als anys 1989 i 2001. Per això ara celebro retrobar al pintor a la Sala Rusiñol de Sant Cugat, des d'on Ignasi i Victòria Cabanas aconsegueixen, amb tenacitat i bon gust estètic, defensar la bandera de la creativitat dins del corrent del realisme.

Koyama conegué Cadaqués per primera vegada a les primeries dels anys 70, quan des de París hi arribà per casualitat fent autoestop. El famós poble empordanès, el geogràficament més oriental de Catalunya, ha estat pintat per gran nombre d'artistes de renom com ara Salvador Dalí –que tingué ocasió de contemplar els quadres de Koyama, i se'ls elogià–, Eliseu Meifrén, Albert Ràfols-Casamada i molts altres. El nostre pintor japonès també se sentí captivat per aquesta població que, amb la serra de Rodes al darrera, ha viscut sempre de cara al mar, i volgué recollir-la a les seves teles.

El pintor d'Osaka –a l'illa d'Honshu, a la desembocadura del riu Yodo– connecta perfectament amb el Cadaqués marítim. El nucli urbà, espai de civilitat que s'arreplega al voltant del temple que dóna cabuda a l'espiritualitat, destaca per la blanca lluminositat confrontada amb les fosques muntanyes que s'alcen amenaçadores a la rereguarda. A la platja, el pescador solitari s'enfronta amb la fragilitat d'una canya de pescar a la immensitat del mar i busca arrencar-li els tresors que amaga. Les barques, atretes per l'esperança que sempre habita a l'horitzó, s'arrisquen a endinsar-se en aigües obertes i no temen els illots semblants a enormes balenes que les envolten. Entre la muntanya i el mar, els camps d'oliveres –cosines germanes dels cirerers japonesos– simbolitzen la natura amiga de l'home.

La pintura de Koyama és essencialista, busca i troba les veritats transcendents que amaguen les formes de la realitat, i que són les mateixes al Japó banyat pel mar de la Xina Oriental que al Cadaqués que mira al Mediterrani.





Shigeyoshi Koyama neix a Osaka (Japó) al 1940. Vint-i-dos anys més tard es trasllada a Tokio, i poc després comença la seva trajectòria com a pintor. Al 1970 realitza el seu primer viatge a París, on passa sis mesos; des d'allà es trasllada a Cadaqués, població en la que romandrà fins a finals del 82. És durant aquest període quan realitza la seva primera exposició al seu país natal, concretament a Tokio. Anys més tard, torna a Cadaqués on s'instal•la, finalment, l'any 86. Ha estat un pintor molt vinculat a aquest poble empordanès des que hi va arribar.

La llum, que és com la mà reveladora de tot allò que és visible, sembla haver provocat l'artista. Aquesta llum es troba en les seves obres, pintades –precisament– en l'Europa meridional i mediterrània, llocs que ell sembla haver escollit definitivament.

Koyama, però, evidencia la seva tradició oriental en la pròpia concepció de l'espai pictòric: no es planteja la perspectiva des dels cànons renaixentistes, sinó que desenvolupa el tema des de la resolució dels plans. Per això, en les seves obres trobem una manera diferent de presentar la realitat: no com la percep l'ull, sinó com la interpreten el coneixement i la sensibilitat.

Treballa indistintament la tècnica de l'oli i de l'aquarel•la. La seva paleta es mou entre els blaus i els grisos, però no oblida els verds i vermells, blancs i taronges, que escull segons l'hora del dia i l'estació. Segons va deixar escrit el crític d'art Francesc Galí, es tracta d'un cromàtic ventall que li val per a composar una pintura –inseparable del dibuix– que fa sorgir d'una combinació, senzilla i sàvia, de taques (...) que destaquen i diferencien les cal•ligrafies (...) que complementen les plàstiques descripcions que argumenta.

Koyama segueix sent el que era en els seus orígens: un pintor que, a partir de referents concrets, crea ambients, mons, universos atemporals, que situa a Cadaqués, però també a Barcelona, París, La Mancha, Albarracín, Sicília... I és aquest artista real i imaginari, oriental i occidental, figuratiu i abstracte, l'autor del que alguns crítics han denominat estil Koyama, que no deixa de ser una manera depurada i conseqüent de percebre el món.



EL SENTIT COL·LECTIU A L'OBRA DE KOYAMA
per Josep M. Cadena (periodista i crític d'art)

El Cadaqués que pinta Koyama és personal. El mateix passa amb les seves visions de Sicília, que també ens presenta en aquesta exposició. I de manera semblat –fins i tot, idèntica- podríem parlar de les obres que ha dedicat a diferents llocs d'Espanya i d'Europa que ha visitat i en els que ha fet estades. Però, a la vegada, en tot allò pel que sent interès artístic hi ha un sentit participatiu en el que tots els que creiem en l'art com a mitjà d'expressió de les millors qualitats humanes ens hi sabem trobar.

I és que Shigeyoshi Koyama, nascut a Osaka l'any 1940, és un creatiu plàstic amb força expressiva universal pel que fa als sentiments. Japonés per naixença i per cultura, mai no s'ha quedat en la superficialitat de les formes sinó que ha encertat en interpretar, d'acord amb els principis fonamentals de la seva cultura, els trets comuns que hi ha entre els humans, siguin d'on siguin i vagin a on vagin.

Particularment penso que Koyama ha trobat a Cadaqués –no pas el Cap de Quers, de pedres i roques, com habitualment es pensa, sinó el port o badia on ancorar quan la Mediterrània amenaça tempesta, segons la suggerent interpretació filològica de Joan Coromines, extreta del grec i, concretament, de la Història de Tucídides- el recer que li recorda les impressions primeres, aquelles en les que es fonamenten les formes d'ésser de les persones i les seves maneres d'expressar-se. Perquè tot és diferent quan ho veiem per primera vegada i no ens parem a analitzar-ho, però tot és igual o molt semblant quan busquem les essències. I com Koyama a escollit aquesta segona via, la més autèntica i la més difícil alhora, per a trobar-se amb ell mateix en estat de puresa vital, d'acord amb les sensacions de la infantesa, també connecta amb molta facilitat amb els infants que tots portem, afortunadament, a dins.

La figuració de Koyama representa llocs geogràfics, però sempre en funció d'estats vitals. Sap mirar i mai no pinta el que veu, sinó el que sent. Per això en els seus quadres hi ha sempre un sentit esquemàtic amarat d'emotiva ingenuïtat, que ens porta a estimar el concepte per sobre de les formes. Aquestes existeixen, però són com les paraules escrites d'un poema, que llegides d'acord amb el seu sentit primigeni ens porten a fer amb els sentiments propis un acte de comprensió col·lectiva.

Bibliografia: 

"Shigeyoshi Koyama, 1970-2005", de D. Giralt-Miracle, R. Santos Torroella, F. Galí i altres.

Veure l'OBRA del pintor