BARCELONA, 1961 Juan Luis Jardí

Les seves imatges, oníriques o reals, sempre ens obren un conjunt gran de possibilitats per tal de què cadascú mantingui la seva opinió.

BIOGRAFIA

Llicenciat en Pintura Mural per l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja”, ha estat guardonat amb importants premis de pintura. Sempre s’ha mantingut dins d’una mateixa línia d’explicació de l’entorn que li és propi i al qual mai no ha volgut renunciar: el món de la infantesa, aquell on la persona que creix, des de l’interior, se sorprèn d’allò que veu i, alhora, ho fa seu amb l’afany d’entendre les diverses cares d’una mateixa realitat.

D’aquí les trilogies d’un mateix observador i fins les quatrilogies dels éssers humans contemplats des de les accions externes per a trobar les seves diferents reaccions. D’aquesta forma se situa entre allò que és real, allò que veiem, i allò que és subjectiu, allò que ell veu o vol fer-nos veure. És un modern romàntic de l’expressió. Busca, per mitjà de successives matisacions, la llum, intensa i clara, que hi ha al final del laboriós procés al qual sotmet cada quadre que pinta. Ens transporta a un món original i somiat, el món propi de l’artista, dels carrers, dels barris novaiorquesos, de la mistoriosa Istambul, dels cotxes antics, dels aparadors de les botigues de vell… Les seves imatges, oníriques o reals, sempre ens obren un conjunt gran de possibilitats per tal de què cadascú mantingui la seva opinió.

UNA NOVA VIDA DINS DE LA PINTURA DE JUAN LUIS JARDÍ,

per Josep M. Cadena

Artista àmpliament dotat per a la representació figurativa i amb molt depurats coneixements pictòrics, Juan Luis Jardí (Barcelona, 1961) disposa d’un ampli i ben estructurat pensament creatiu. L’originalitat del mateix el situa en un lloc preeminent entre els nostres actuals conreadors d’un surrealisme crític i a la vegada irònic. L’agosarada i ben equilibrada combinació d’imatges que, malgrat ésser basades en la racionalitat dels fets socials persegueixen la llibertat que donen els somnis, fa que la singularitat del seu plantejament ens resulti sempre atractiva, i ens porti a considerar que, més enllà dels indubtables valors pictòrics, hi ha una concepció sobre la condició humana que cal tenir en compte per a la millora de la nostra societat.

Personalment conec l’obra de Jardí des de començaments de l’any 1986, quan per primer cop vaig veure una exposició seva a Barcelona, a la des de fa temps desapareguda sala d’art Foga 2. Ell, que llavors era un jove d’uns vint-i-cinc anys d’edat, evidenciava unes qualitats formals molt notables, acompanyades d’un pensament original que em va agradar. Crec recordar que Jardí llavors acabava d’obtenir un primer premi de dibuix juvenil instituït per la Generalitat de Catalunya, i a mi m’impressionaren favorablement la bona base que tenia i la voluntat creativa que posava de manifest. Encara es trobava en els seus començaments, però demostrava unes virtuts que en les exposicions que seguiren a aquella no pararen de créixer. I pel que fa a mi he de declarar, amb tota modèstia i sense presumir de res, que sempre he sentit gran respecte, tenyit d’admiració, per l’obra que aquest artista anava construint mentre es buscava a ell mateix i entenia cada cop millor l’impuls creador que lluita per a manifestar-se en l’ésser humà.Les seves evocacions pictòriques sempre han gaudit d’una gran força, tal com és visible en la present exposició, en què, per exemple, ens situa com a espectadors d’un hipotètic museu en el que la figura d’un elefant és revela un precedent creat per la Natura per a que l’home hagi creat el camió com element auxiliar dins de les necessitats de la societat desenvolupada. O bé recull el misteri d’un saló de luxes romàntics amb una televisió encesa a la que unes oques que van a la seva no dediquen cap mena d’atenció…

Cada quadre dels que ara ens presenta Juan Luis Jardí mereix atenció pel que diu i per la manera en que s’expressa. El pintor no cau mai en la banalitat del que simplement es veu, sinó que profunditza en la representació de les coses i fa que tot tingui una nova vida.