BARCELONA, 1910-2006 Capdevila

El seu repertori temàtic passa pels paisatges, figures, arquitectures i natures mortes.

BIOGRAFIA

Començà la seva formació l’any 1925 a l’Ateneu Polytechnicum on va tenir com a mestres Francesc d’A. Galí i Feliu Elies. Un any després fa una primera estada a París i entra en contacte amb les avantguardes. Descobreix Vlaminck i Rouault qui li desvetllaren la seva vocació pictòrica. De retorn a Barcelona s’inscrigué al FAD i realitzà la seva primera exposició individual a l’any 1934.

Paral·lelament continuà amb el seu ofici d’orfebre, on és considerat un autèntic renovador rebent destacadíssimes distincions. El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya (1944). Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les institucions, cosa que es manifestà en encàrrecs com la Llàntia del sardanisme de la Comissió Abat Oliba (1947), el baldaquí, la creu i l’antependi de l´altar major de la Basílica de Montserrat (1959-61) o la Creu de Sant Jordi (1981, guardó que ell mateix obtingué el 1986). Cal esmentar també per la seva originalitat la corona Kolbe (1954).

Fou professor a l’escola Massana (1959) i exposà a Barcelona, París, Bilbao i Madrid i a l’Exposició Internacional Carnegie de Pittsburgh (1950). Rebé nombrosos premis, entre els quals la Medalla d’Or de l’Estat de Baviera a l’exposició Form und Qualität (1967), el primer premi a l’Exposició Internacional d’Art en l’Esport el mateix any i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1999). Fou nomenat soci honorífic de l’Agrupació d’Orfebres del FAD (1979), i d’altres societats. La seva obra ha merescut exposicions antològiques (1991, 2000) i és representada en diversos museus (Schmuckmuseum de Pforzheim, Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, National Museum d’Edimburg).

Pintor de personalitat específica dins la cultura catalana, als anys cinquanta va trobar una via realista independent de la figuració i l’abstracció, d’accent fauvista.  l seu repertori temàtic passa pels paisatges, figures, arquitectures, natures mortes i, entrada la dècada dels setanta, incorpora las cròniques de viatjes i les crítiques polítiques i socials.

Acadèmic Honorífic de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi i Medalla d’Or al Mèrit Artístic per l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1986 rebé la Creu de Sant Jordi. Artista de reconeixement internacional, trobem obra seva al MNAC,al Museu de Montserrat i al Museu d’Art Modern de Panamà, entre d’altres.