BARCELONA, 1958 Custó
Els seus interiors de domicil conviden a la reflexió i els paisatges es descomponen fins assolir les seves formes, colors i moviments més purs.
Practica una pintura introspectiva i essencialista que enalteix valors com la intimitat, l’amistat i la delicadesa.
COINCIDÈNCIES DINS DE DISPARS CREATIVITATS
per Josep M. Cadena
Amb l’adient lema Per amor a l’art, el matrimoni de pintors format per Manel Doblas i Pepi Custó ens presenten una doble exposició de quadres que coincideix amb dues celebracions, la de les festes de Nadal i de Cap d’Any d’aquesta època de l’any, i la del fet que la parella d’autors plàstics ha arribat tant als quaranta anys de casats com a les quatre dècades d‘exercici de carrera artística –val a dir que quan feren els 20 d’anys de matrimoni i artistes també ho commemoraren amb una exposició conjunta–. Per tant, cal adreçar a tots dos la nostra més cordial felicitació, i agrair que ens permetin participar de la seva efemèride mitjançant aquesta molt meritòria mostra de pintura.
Em refereixo primer a Manel Doblas Pinto, nascut a Màlaga el 1957 i arribat a Catalunya durant la seva infantesa, per raó de què professionalment conec més la seva obra, havent-hi escrit diverses vegades sobre la mateixa –així quan ha exposat a Barcelona o en aquesta mateixa Sala Rusiñol de Sant Cugat–, i tinc més present la seva evolució creativa. El seu nom m’evoca un seguit de llenços sobre trens i vies fèrries que m’impressionaren molt favorablement quan els vaig veure per primera vegada. I com que no ha abandonat aquesta temàtica –m‘alegro que no ho hagi fet–, he de deixar constància de que ha crescut en potència expressiva i capacitat de comunicar idees relacionades amb el viatge –tant a nous països i paisatges per descobrir com a les interioritats de la nostra ànima–, el progrés –que ha de ser respectuós amb l’entorn i dirigit a augmentar el benestar de les persones– o el sentit últim del nostre camí –sovint atrafegat però sense que tinguem clar cap a on ens dirigim– per la vida.
En quant a Pepi Custó Pila (Barcelona, 1958), practica una pintura introspectiva i essencialista que enalteix valors com la intimitat, l’amistat i la delicadesa. Els seus interiors de domicil conviden a la reflexió, a la pausa que ha de permetre a la ment posar ordre al devessall d’estímuls de l’exterior. Hi ha tres amigues que es donen suport les unes a les altres i contemplen serenes i esperançades el futur que hi ha més enllà d’on la vista i la nostra capacitat de coneixement arriben. I els paisatges es descomponen fins assolir les seves formes, colors i moviments més purs.
Dues maneres de fer i un comú i continuat amor a l’art.
