SANT CUGAT DEL VALLÈS, 1974Ester Pérez Broto
L’obra d’Ester Pérez Broto reflecteix temes universals com la vida, la família, la convivència, la companyia, la compassió i l’afecte.
Després de molts anys dedicada al retrat fotogràfic, ha traslladat a la pintura la part més conceptual de totes aquelles persones que ha retratat al llarg de la seva carrera.
Graduada en Fotografia per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, ha desenvolupat la seva carrera professional en diversos àmbits com la premsa, la moda i la publicitat.
L’any 2003 va obrir el seu propi estudi i galeria de fotografia a Sant Cugat del Vallès, especialitzant-se en retrat, fotografia de producte i obra pròpia per a la decoració d’espais.
D’entre totes aquestes disciplines, el retrat ha estat el que ha marcat la seva trajectòria i li ha servit com a punt de partida en el seu camí cap a la pintura.
Aquest recorregut va ser reconegut el 2009, quan va ser finalista del Premi Nacional de Fotografia Professional LUX en la categoria de retrat.
En la seva recerca d’un llenguatge més pausat i introspectiu, va descobrir en la pintura l’eina perfecta per desenvolupar la seva pròpia estètica. Les seves figures, amb cossos voluminosos i mans allargades, transmeten emocions a través d’abraçades, companyia i afecte. L’harmonia cromàtica i la presència de volums són elements constants que connecten les seves obres, creant un fil conductor visual i emocional.
La seva obra reflecteix temes universals com la vida, la família, la convivència, la companyia, la compassió i l’afecte. Tot i que som éssers únics i, en molts sentits, estranys els uns als altres, tots compartim un camí comú.
Pinta grups de personatges que es miren entre ells, amb cossos grans i mans expressives, gairebé sempre en gran format. Aquestes escenes, totalment fictícies i improvisades de manera intuïtiva, suggereixen un possible diàleg.
Prefereix l’abstracció al realisme, centrant-se en la recerca del color, l’arquitectura dels personatges i la dimensió de l’escena per crear un espai que convidi a l’observador a endinsar-s’hi.
Després de molts anys dedicada al retrat fotogràfic, ha traslladat a la pintura la part més conceptual de totes aquelles persones que ha retratat al llarg de la seva carrera.
L’espontaneïtat que abans buscava en la fotografia ha donat pas a la contemplació, la calma i l’observació. Ara, a través de personatges inventats, amb traços ingenus però contundents, crea cares i cossos que transmeten una certa connexió i conviden a un diàleg silenciós.
Ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona i, aviat, també a Austràlia. Actualment, la galeria d’art Sala Rusiñol acull la seva primera exposició individual, un pas important en la seva trajectòria artística.
