BARCELONA, 1964 Marta Lastra
L’obra de Marta Lastra proposa a l’espectador una meditació sobre la subjectivitat de l’espai, on el resultat no és un simple exercici de representació, sinó que dialoga amb els elements constructius del fet pictòric.
Se serveix de recursos plàstics com la incorporació del collage o de plànols superposats, alhora que explora l’expressivitat de la pintura i la realitat de la fotografia.
Va estudiar Ciències Empresarials i el seu temps lliure el dedicava al dibuix i la pintura, on es va iniciar de manera autodidacta.
A finals del 2010 es trasllada a Madrid i durant dos anys pren classes de pintura abstracta amb Vicky Herreros i de retrat amb Inés Losada.
En els anys següents, amplia la seva formació amb diversos monogràfics sobre figura, collage i abstracció del paisatge, alhora que va al taller de Consuelo Chacón on romandrà durant tot el seu procés formatiu.
L’obra de Marta Lastra és una passejada pels diferents llocs on ella ha viscut, una mirada molt particular de l’entorn, tant urbà com natural.
Construeix l’espai amb l’experiència, fa fotos, dibuixa, pinta, acumula imatges. Utilitza diferents procediments tècnics i participa de tots els elements expressius que té a l’abast. Se serveix de recursos plàstics com la incorporació del collage o de plànols superposats, alhora que explora l’expressivitat de la pintura i la realitat de la fotografia.
Uneix la vida real amb una vida creada, és un paisatge psíquic on hi ha zones que decideix que hi siguin i zones que decideix eliminar, zones abstractes i zones reals.
L’obra de Marta Lastra proposa a l’espectador una meditació sobre la subjectivitat de l’espai, on el resultat no és un simple exercici de representació, sinó que dialoga amb els elements constructius del fet pictòric.
UN LLOC ON PERDRE’S
per Consuelo Chacón
L’exposició “Un lloc on perdre’s” és el resultat dels darrers anys de treball de l’artista, del seu intent de definir el paisatge poètic més enllà d’una experiència contemplativa. Construeix la seva obra a partir d´una voluntat per evadir-se de la lectura racional, de l´objectivitat, en pro d´una participació lírica del món.
Marta Lastra aborda el concepte de paisatge des d’una perspectiva contemporània, interrogant-nos sobre la nostra capacitat d’emoció davant de la natura. Treballa, com a punt de partida, amb espais molt propers a ella, amb llocs on se sent identificada. Tanmateix, la subtil manera d’intervenir-hi produeix paisatges nous on la realitat s’ha unit a la seva experiència.
Obra pictòrica i fotogràfica, des de la fotografia ens presenta la realitat objectiva per intervenir-la més endavant amb l’emoció de la pintura. Així aconsegueix que l’espectador se submergeixi a la seva obra, mostrant-li un escenari on ha d’explorar per entendre el seu món.
En definitiva, estem davant d’una obra molt biogràfica però alhora molt oberta a què l’observador s’hi reconegui. Una obra plena de color i textures on l’artista desplega tots els recursos de la pintura actual.
