LES, 1966 Menchu Uroz

A través de tècniques mixtes i ús de suports tradicionals i reciclats, crea composicions que conviden a la reflexió sobre els moments de llum i les connexions entre els personatges i el seu entorn.

 

Menchu Uroz és llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Jordi de Barcelona amb especialitat en Restauració. A més de dedicar-se des de fa anys a la pintura, ha fet incursions a la restauració de pintura mural, a la publicitat i a la docència artística.

Va  rebre el primer premi d’art “El Flechazo 2022” a la fira d’art contemporani FLECHA. Va fer un curs impartit per Antonio López, càtedra Francisco de Goya a Àvila. Una obra seva va ser adquirida per a la col·lecció permanent al Museu del Palau Ducal de Medinaceli a Sòria.

En els darrers anys ha exposat a galeries, museus i espais d’art en exposicions individuals i col·lectives com: galeria d’art Sara Caso a Madrid, galeria Espai 36 a Zamora, col·lectiva a la Fundació DEARTE al Museu del Palau Ducal de Medinaceli a Sòria (imatge de la portada del catàleg), exposició col·lectiva URBIs Camins a Madrid, galeria Gaudí a Madrid, galeria NB7 a Madrid, galeria Maes a Madrid, Sala Alta del Reial Casino de Múrcia, galeria Monsequi a Madrid, galeria Espai Cavallers de Lleida, L’Arcada galeria d’Art a Blanes, col·lectiva a la galeria Porto amb la galeria Espai 36 a Portugal, Sala d’exposicions a Miranda do Douro a Portugal, col·lectiva a l’illa d’Öland a Borgholm Suècia, col·lectiva a la Fundació Aguirre Newman a Madrid, Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Toledo, Sala Murillo d’Oviedo, galeria La Ribera de Múrcia.

També ha participat en fires d’art nacionals i internacionals entre les quals destaquen Art Madrid a les últimes edicions al Palau de Correus de Cibeles, FLECHA, Estampa, AAF Hamburg, ST-ART Estrasburg, New Art Fair, fira d’art a Vierheim d’Alemanya, Casa Decor a Madrid, Rodart a València, Arcale a Valladolid, Dearte a Madrid, FLECHA Barcelona, ​​Palma de Mallorca i  Bilbao a diverses edicions.

Des de la infància va sentir aquesta passió per expressar-se amb un llapis o un pinzell, i així va  arribar a formar-se a Belles Arts a Barcelona amb l’impuls dels seus pares. Uns anys després es va traslladar a Madrid, on actualment resideix.

Els elements característics del seu treball són la natura i l’ésser humà. Les figures solen ser dones que plasma des de la seva visió femenina, inspirant-se en el seu entorn.

L’estil és figuratiu, nodrint-se de la intuïció i el joc, combinant allò real amb allò impossible i experimentant amb diverses tècniques. A la mateixa obra juga amb l’oli, l’acrílic, el collage, les ceres, els aerosols o el carbonet.

Pel que fa als suports, fa  servir els tradicionals com el llenç i la fusta, encara que també recicla fustes que gràcies als seus nusos, esquinços i esquerdes la guien a la disposició.

A la composició crea seqüències que es desenvolupen en paisatges en què els personatges semblen observar una cosa que succeeix al seu voltant, capturats en instants de llum.

En el seu aprenentatge constant, explora l’equilibri i l’harmonia entre la forma i el color, investigant la interacció entre la llum, l’ombra i el conjunt.

 

 

MENCHU UROZ  “On habito”

per Isabel Gutiérrez, artista

Vaig conèixer l’obra de la Menchu ​​Uroz en una exposició que va presentar a Madrid, el 2021. Aquelles imatges, ambientades en museus, plenes de màgia i bona feina, van entrar per la meva retina i es van allotjar a la meva memòria afectiva des de la primera mirada.

En els anys següents he seguit de prop la seva trajectòria, coincidint en diverses Fires d’Art, assistint a les seves exposicions i mantenint interessants converses sobre els nostres processos de creació. He seguit pas a pas cadascuna de les seves magistrals sèries, i he gaudit de les incomptables delícies visuals que ens regala a cada nova obra. Per això, és un plaer estar avui amb vosaltres a través de les meves paraules, que intentaran endinsar-vos en l’univers dels seus quadres.

La sèrie que presenta la Menchu ​​en aquesta exposició és la continuïtat de les seves darreres temàtiques: paisatges que recreen moments i vivències a diferents ciutats o espais imaginaris. Hi combina admirablement elements i construccions de la realitat amb somnis sorgits de la naturalesa i dels objectes.

Per aconseguir aquests ambients particulars, la Menchu ​​resol els seus espais amb gammes de color poc saturades, animades per suaus blaus, violetes, verds, ocres i blancs. Petites superfícies de color més viu realcen la lleugeresa de l’espai circumdant. Respectuosa amb els cànons clàssics de la perspectiva, juga alhora amb muntatges espacials més lliures, a manera de collage visual, que conviden a imaginar paisatges onírics i incorporis. Fa servir una tècnica poc matèrica, a base de tons velats d’oli, que contribueixen a la sensació visual de transparència i somieig.

Cal destacar la combinació entre els fons dels quadres, que juguen amb l’abstracció, i els personatges, d’aparença figurativa, situats estratègicament per centrar la mirada de l’observador.

Amb un joc entre la planificació i la improvisació, la Menchu ​​crea unes línies mestres de recorregut visual, que acompanyen la vista imperceptiblement per tota la superfície del quadre.

Els personatges que la Menchu ​​retrata viuen i deixen viure, observen, reflexionen, llegeixen, juguen, es relaxen, s’hi sorprenen, respectant sempre la presència i la llibertat de moviment dels familiars i desconeguts. Són viatgers, esportistes, turistes, famílies, algun despistat, tots intentant a la seva manera de gaudir dels paisatges que habiten.

En algunes de les seves composicions podem veure figures tocant suaument esferes de llum suspeses a l’espai, que semblen adquirir corporeïtat precisament per aquest contacte. Crec que la Menchu ​​vol simbolitzar a través d’aquests cossos de llum, d’aquestes esferes, que hem de cuidar i guardar com un tresor les experiències i sentiments més purs i valuosos de la nostra vida a la nostra “esfera-cor” particular. La Menchu ​​deixa en suspensió moltes altres esferes a la recerca del seu humà, per la qual cosa presumeixo que ens anima a entrar als seus quadres per assolir cadascú la nostra pròpia esfera, i guardar-hi el millor de nosaltres mateixos.

En altres obres comparteix amb nosaltres diferents vistes de conjunts arquitectònics d’elegància exquisida, que ella mateixa ha descobert i gaudit prèviament, com la Casa Batlló, les xemeneies de l’edifici de La Pedrera, el Monestir de Sant Cugat, les recreacions dels lleons alats del Parc de la Ciutadella de Barcelona, ​​o el Palacio de Cristal de Madrid, sempre apuntalats amb la mirada dels seus personatges característics.

Tot a l’obra de la nostra artista fa referència al respecte per la conservació de l’espai que habitem, a la introspecció i a l’empatia entre els éssers humans.

Endinsem-nos, doncs, en els espais habitats de la Menchu, com Alícia va fer amb el mirall, i situem-nos silenciosament al costat dels seus personatges somiadors, deixant transcórrer el temps per intentar, com ells, trobar el secret de la nostra pròpia identitat