TERRASSA, 1928 -2020 Tarrés Féniz
L’obra de Tarrés Féniz és pura i simplement realista, cerca la veritat del que té davant seu, sap a més a més, composar-la, sap explicar-la de manera palesament entenedora.
Els seus bodegones són estudis de color. Cadascun diferent: estudis sobre el coure, sobre les fruites, sobre la ceràmica, sobre els reflexos…
En Joan Tarrés Féniz va néixer el 2 de juny de 1928 a Terrassa, sent el gran de tres germans. Des de petit li agradava, i se li donava bastant bé, tant la pràctica de l’esport com la vessant artística. Pel seu pare, pintar l’entenia com una afició, però no com un treball per viure-hi… de tal manera que als 14 anys es va posar a treballar en la metal·lúrgia. Els dies passaven entre el treball, la pràctica de l’esport, en concret el hoquei sobre patins, i estudiant a distància per ser Director Tècnic Mecànic – Delineant projectista, fet que li va donar la possibilitat de conèixer amb profunditat el dibuix lineal i geomètric. Un cop iniciada la seva vida en parella, va començar a estudiar per les nits la seva passió (1r curs 1958-1959), a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa, tenint com a mestre i exemple en Josep Rigol i Fornaguera (1897-1986). Va estudiar les branques de dibuix, pintura, escultura, aiguafort i gravats, compaginant-ho amb el treball i la família, ja augmentada amb els seus tres fills.
La temàtica de la seva obra són els bodegons i els paisatges pintats a l’oli, fent ús de l’espàtula. El Nadal de 1961-62 participa en la primera exposició col·lectiva de l’escola i l’any 1968 realitza la 1a exposició individual als Amics de les Arts de Terrassa.
El dibuix i la pintura han estat un puntal al llarg de la seva vida, practicant-los tot el dia fins arribar a uns esplèndids noranta-dos anys, moment en què no va superar la pandèmia (30 de març de 2020).
Va exposar a diferents ciutats catalanes (Terrassa, Sabadell, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Vic, Olot, La Bisbal de l’Empordà) i de fora de Catalunya (Castelló, Madrid). També en col·lectives a Sentmenat, Montblanc i en un Transatlàntic pel Mar Mediterrani (on també s’hi exposava alguna obra d’en Salvador Dalí).
Per conèixer millor el que pensava, fem esment d’alguns comentaris que deia durant les exposicions, en les entrevistes a diferents mitjans de comunicació:
- Tarrasa Información (12-2-1968) – “El arte y el deporte, a pesar de su aparente divorcio, son dos productos muy afines de mi temperamento. Desde muy pequeño sentí afición por ambas cosas, por el fútbol y el atletismo, al principio; por el hockey sobre patines, después; y siempre, por el dibujo y por la pintura”.
- Tarrasa Información (10-10-1974) – “Llevo más de veinticinco años pintando, en constante insatisfacción conmigo mismo, siempre a la búsqueda de nuevas soluciones que me acerquen a un logro definitivo que, posiblemente, no se me dará nunca”.
- Diario de Terrassa (8-11-1980) – “Los bodegones son estudios de color. Cada uno distinto: estudios sobre el cobre, sobre la cerámica, sobre los reflejos, etc”.
(Referent als paisatges) “… una atmósfera, un ambiente. Trato de aplicar todas las calidades de color posibles para darle al cuadro una atmósfera. Quizás por la presencia involuntaria del dibujo y por mi afición a pintar en otoño lo que proporciona una amplia gama de colores cálidos… En este sentido, insisto en que hay que ver mis cuadros en función de las calidades del color”.
- Diario de Terrassa (17-11-1989) – “Hay paisajes que son mejor de día y otros de tarde. Normalmente siempre termino el cuadro en el mismo lugar. Creo que trabajarlo posteriormente en el estudio le sacaría frescura, porque la luz varía del natural… El paisaje es espontaneidad, mientras que el bodegón responde más a un estudio de colores y composición”.
“La inspiración es lo que me da la formación del cuadro, la composición. Y las ganas, la necesidad de pintar. Puede compararse un poco a la música, que una cosa es interpretarla y otra componerla. La inspiración siempre va relacionada a una inquietud, que es lo que te lleva a hacer una obra”.
Finalment, sobre el contingut de la seva obra, què millor que recollir l’opinió exposada per alguns dels analistes d’art de les diferents ciutats on va exposar:
- Sabadell (26-2-1972) – “…(bodegones) Todo encuentra el saber de una colocación estratégica, la visión de un original modo de concebir el bodegón logrando un verdadero estudio de las piezas que lo es en perspectiva y en la obtención de luz, por el color de un solo objeto, el que por razón de su totalidad la recibe y la extiende a los demás objetos”. Rosa Ten
- Mundo (2-10-1974) – “Obras que el artista realiza, desde un academicismo, lo que se conoce como naturalezas muertas y que por el contrario se libera en los óleos de neta representación paisajística”.
“Los secretos de la pintura, que continúa la línea del impresionismo, le son conocidos a la perfección y usa de ellos guiado por una fina sensibilidad que traslada a sus obras”. Francesc Gali
- El Alcázar. Madrid (23-4-1986) – “(bodegones) Lo singular de este asunto…es el desdoblamiento de las formas que se reflejan bajo el plano en que están asentadas. Es un constante juego que de la raíz naturalista lleva a una suerte de cubismo el pintor catalán”.
“… da a enseres humildes la importancia de personas” Elena Flórez.
- Madrid (23-4-1986) –“…Una sobriedad que no sólo salva su pintura sino que la hace bella y valiosa”. Manuel Silvela
- Radio Nacional. Radio 5. Barcelona (octubre-1989) – “… la seva obra és pura i simplement realista, cerca la veritat del que té davant seu, sap a més a més, composar-la, sap explicar-la de manera palesament entenedora, sap també, dir-nos aquelles coses que en certa manera el gran públic vol que li diguin i els expliquin, però a la vegada, sense donar concessions a ell. Sap dir-nos moltes coses que no saben dir-nos els que en general es diuen artistes. Ell té un gran ofici, ell és un artista que té a més a més, la virtut de dir-nos coses com cal, precisament entenedores”Josep Maresma i Pedragosa.
- Castellón Diario (25-11-1993) – “Son unos bodegones, como decimos, más en la tradición de los Países Bajos que en la de los mediterráneos”. Manuel Godoy
- Castellón (noviembre-1995) –“Pocas veces con mayor simplicidad, como es la de la desnuda verdad del objeto se ha logrado tanta elocuencia como la que consigue Tarrés”. A. Gascó
- Diari de Sabadell (16-11-1996) –“Ara, la col·lecció, certament molt nodrida, és una trobada amb l’art de l’artista que ara, amb la maduració del seu ofici, es presenta com un mestre indiscutible”.
- Mediterráneo. Castellón (29-10-2004) – “Tarrés Féniz otorga calidez a lo inanimado por la lozanía de sus pinceladas”.
- Diari de Terrassa (19-11-2008) 40 aniversari – “practica una pintura en verdad alejada de los renovadores cambios plásticos y estéticos…pero el artista es literalmente sincero en su pensar y a hacer y esto mucho se observa en cada obra que realiza…”. Félix Riaza