VILASSAR DE DALT, 1930-2010 Amadeu Casals

La seva és una pintura plena d’exigències que disposa d’aquella indispensable sensibilitat que fa possible la lectura de la síntesis.

Esquematitza tant com pot perquè sigui la llum la qual parli amb tota llibertat des del blanc del paper i dels colors actius de les formes.

BIOGRAFIA

Nascut a Vilassar de Dalt (Barcelona) l’any 1930. Fill d’orfebre es va formar d’una manera autodidacta i es va iniciar en la pintura a la fi dels anys 50. Va realitzar la seva primera exposició individual en 1953 en la Sala de Vilassar d’Alt. Va aprendre perspectiva de Josep Fábregas i de Ramón Fort, va aprendre la tècnica d’aigualida. Va ser el pintor català John Agell qui li va recomanar la dedicació a l’aquarel·la. Va exposar també la seva obra en La Pinacoteca, Tot Art (Andorra), Cercle de Belles Arts (Palma de Mallorca), Galeria Gifré & Escoda (Barcelona) i en la Sala Rusiñol de Sant Cugat. Va guanyar nombrosos premis com el Segon Premi Nacional d’aquarel·la a Madrid l’any 1987, el Premi Internacional de Dibuixo Ynglada-Guillot a Barcelona i la Medalla d’Or de l’agrupació de Aquarel·listes de Catalunya. La seva obra està present en el Museu de la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en el Museu Els Templiers de Cotlliure, en la Fundació Martínez Lozano (Llança) i en la Pinacoteca Municipal “Llegat Francesc Galí” ( Palamós). En 1993 la Sala Rusiñol li va dedicar el lliuro “Amadeu Casals”, volum II de la col·lecció “Homenatges Rusiñol”, per Francesc Galí. En 1998 es publica el llibre “Amadeu Casals. Aquarel·les”.

VITALITAT AQUAREL·LÍSTICA D’AMADEU CASALS

per Josep M. Cadena

Aigualides i aquarel·les omplen la vida artística de Amadeu Casals, a pesar que també ha practicat la pintura a l’oli. Però el seu temperament impulsiu i les seves decisions ràpides li van molt millor que les resultants d’un procés més o menys lent en la seva realització. Amant de l’atletisme i de la pesca submarina, va córrer moltes competicions i durant anys va destacar per les seves immersions a pulmó lliure. Això li va comportar una manera de ser que li permet apreciar colors i formes a la carrera, així com entendre la mobilitat dels grans espais marins mentre cuidava de la seva pròpia seguretat com esportista. És una teoria, però té com base la singularitat d’aquest pintor, que aprofundeix en els colors i simplifica les formes per a donar el màxim en les seves sensacions.

Com molts altres artistes, Amadeu Casals va practicar en els seus primeres etapes una figuració molt atapeïda i era, al màxim, fidel amb el que volia representar. Però aviat va trobar el camí d’una llibertat creativa per la qual mai ha deixat d’avançar. Necessita el model com referència d’un moment determinat de la llum que embolica les formes, però no les vol pel que materialment són, sinó pel que suggereixen dintre de l’espai que neix en el seu pensament. Esquematitza tant com pot perquè sigui la llum la qual parli amb tota llibertat des del blanc del paper i dels colors actius de les formes. I així la seva comunicació és total.

Amadeu Casals Pons: Nascut a Vilassar de Dalt l’any 1930. A pesar que es va donar a conèixer com pintor a l’oli, les seves principals obres són aigualides i aquarel·les. Destaca per la seva forma gestual d’interpretar els diferents temes.

Francesc Galí

Es tracta d’un artista innovador: la seva aquarel·la, si bé s’allunya de la tradicional, no ho fa dels seus temes, doncs, ports, marines, bodegons i paisatges urbans, també interiors i terrasses, són els quals ocupen les seves col·leccions. Obres que cal destacar pel dibuix d’esbós que, en certes interpretacions, tenen reminiscències cubistes o, per contra, la síntesi, que obre pas a un color que aplica amb dinamisme, ja sigui en la cal·ligrafia o en la taca que encerta, sempre, amb la definició. Descripció que s’ajuda de la reserva directa: espai en blanc que fa tan expressiu com el dibuix o el color vesteix, sobrepassa o nua.

Coneixedor de la tècnica de l’oli l’havia conreat ja en el seu primer contacte amb la pintura- es complau en anomenar-se pintor: l’aquarel·la li permet substituir l’oli per aigua, però no canviar el concepte que té d’expressar-se, cosa que realitza mitjançant una captació aèria que interpreta combinant definidores imposicions del color, al costat d’aquelles que neixen d’una encertada aplicació gestual; impulsos que, conjugant-se, arriben a resultats, visibles, que duen al goig de la concreció que els dicta.

És un color net, transparent, que accepta la participació del “collage” i de la tinta xinesa; també la del traç cal·ligràfic i la de les pinzellades amples i generoses que barregen i fonen colors que entonen i enriqueixen una escriptura, com és la seva, colorista. Peculiaritats que, Amadeu Casals, posa al descobriment en una pintura plena d’exigències que disposa d’aquella indispensable sensibilitat que fa possible la lectura de la síntesis. La ruptura que es permet l’ortodòxia del procediment, no el priva d’aconseguir-lo. Amadeu Casals és avui un dels més preclars innovadors de l’aquarel·la.