TERRASSA, 1971 Carme Aliaga
Treballa amb el collage per fer més palesa aquesta contradicció entre la solidesa de les arquitectures i la fragilitat del paper, posant l’accent en el desgast, el rastre i la memòria.
Li agrada molt l’efecte que projecta la llum sobre les arquitectures, les geometries que dibuixa, els jocs i diàlegs que genera, els buits que crea.
Llicenciada en Belles Arts, especialitat de pintura, per la Universitat de Barcelona, Carme Aliaga ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a ciutats com Madrid, Barcelona, Lleida, Copenhagen, Odense, Skagen, Amsterdam, Buenos Aires, Estrasburg o París. També ha rebut nombrosos premis i distincions. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la Fundació Vila Casas, Banc Sabadell o La Caixa, entre d’altres.
Li interessa la ciutat com a metàfora de la complexitat humana, sempre en construcció. Com construïm sobre quelcom que ja existeix, sobre configuracions anteriors. Li agrada molt l’efecte que projecta la llum sobre les arquitectures, les geometries que dibuixa, els jocs i diàlegs que genera, els buits que crea.
Treballa amb el collage per fer més palesa aquesta contradicció entre la solidesa de les arquitectures i la fragilitat del paper, posant l’accent en el desgast, el rastre i la memòria. És una manera de recordar-nos que tot és vulnerable, imperfecte, incert i fràgil.
El seu treball pictòric s’emmarca dins la recerca d’un llenguatge que explora la poètica del pas del temps i els processos de la memòria i la utilització del collage la connecta a dues qualitats que són antitètiques: la seva fragilitat que és aparent i real i la seva capacitat de preservar, d’eternitzar l’intangible. És un procés de treball de construcció-destrucció, de manipulació matèrica per plasmar estrats pigmentats, sediments empeltats de colors, textures esquinçades, documents… amb la voluntat de què temps i memòria es fonguin i desapareguin.
ENTRE LÍNIES
per Carme Aliaga
L’exposició “Entre línies” que presento a la Sala Rusiñol, abasta tant les meves obres més recents com aquelles que marquen la transició cap a la meva etapa actual. En aquesta exposició, exploro la ciutat com una metàfora de la complexitat humana, un espai en constant construcció. Al llarg de la meva trajectòria, he investigat temes com la memòria, el pas del temps i la petjada de la cultura urbana, creant espais imaginaris que transcendeixen la realitat física.
En aquesta mostra plantejo noves perspectives sobre el teixit urbà, combinant el collage i els plecs de paper per generar interaccions entre l’arquitectura i la memòria. A través d’aquestes tècniques, creo estructures i ritmes que s’expandeixen cap a la tridimensionalitat i l’abstracció, posant èmfasi en el desgast, el rastre i la superposició de temps diferents.
El meu procés de treball és lent i meticulós, amb capes de pintura superposades i un ús intensiu del collage. Utilitzo el paper com a símbol de fragilitat i vulnerabilitat, tant en les estructures urbanes com en la condició humana. Busco reflectir la manera en què la ciutat es construeix, s’esborra i es reconfigura, explorant la tensió entre la resistència i l’oblit.
El títol “entre línies” ens convida a fer una reflexió, a anar més enllà del que veiem i a no quedar-nos en la literalitat d’allò aparent.
