TERRASSA, 1971 Carme Aliaga
Treballa amb el collage per fer més palesa aquesta contradicció entre la solidesa de les arquitectures i la fragilitat del paper, posant l’accent en el desgast, el rastre i la memòria.
Li agrada molt l’efecte que projecta la llum sobre les arquitectures, les geometries que dibuixa, els jocs i diàlegs que genera, els buits que crea.
Llicenciada en Belles Arts, especialitat de pintura, per la Universitat de Barcelona, Carme Aliaga ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a ciutats com Madrid, Barcelona, Lleida, Copenhagen, Odense, Skagen, Amsterdam, Buenos Aires, Estrasburg o París. També ha rebut nombrosos premis i distincions. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la Fundació Vila Casas, Banc Sabadell o La Caixa, entre d’altres.
Li interessa la ciutat com a metàfora de la complexitat humana, sempre en construcció. Com construïm sobre quelcom que ja existeix, sobre configuracions anteriors. Li agrada molt l’efecte que projecta la llum sobre les arquitectures, les geometries que dibuixa, els jocs i diàlegs que genera, els buits que crea.
Treballa amb el collage per fer més palesa aquesta contradicció entre la solidesa de les arquitectures i la fragilitat del paper, posant l’accent en el desgast, el rastre i la memòria. És una manera de recordar-nos que tot és vulnerable, imperfecte, incert i fràgil.
El seu treball pictòric s’emmarca dins la recerca d’un llenguatge que explora la poètica del pas del temps i els processos de la memòria i la utilització del collage la connecta a dues qualitats que són antitètiques: la seva fragilitat que és aparent i real i la seva capacitat de preservar, d’eternitzar l’intangible. És un procés de treball de construcció-destrucció, de manipulació matèrica per plasmar estrats pigmentats, sediments empeltats de colors, textures esquinçades, documents… amb la voluntat de què temps i memòria es fonguin i desapareguin.
