MAIÀ DE MONTCAL, 1942Cruañas

Pintor impressionista amb tints abstractes, transmet una vaporositat especial, dins d’una atmosfera molt humida.

BIOGRAFIA

Nascut a Maià de Montcal, Girona, l’any 1942, als setze anys assisteix a classes de dibuix a l’Escola d’Art de Banyoles dirigida per Joan de Palau i als disset a l’estudi del pintor Joan Sibecas a Figueres.

La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1970. Des d’aleshores ha realitzat més de dos-centes exposicions entre individuals i col·lectives. La seva obra s’ha pogut contemplar en diferents llocs de Catalunya i de la resta de l’Estat, així com a l’estranger, cas de Sudàfrica, Uruguai, Cuba, Malta, Estats Units, Andorra i França. Té obra en diversos museus i ha obtingut destacats premis en concursos de pintura a nivell nacional.

L’any 1993 l’Editorial La Gran Enciclopedia Vasca publica una monografia sobre el seu treball, escrita per Joan Carrera i Elena Maria Morató. Pintor impressionista amb tints abstractes, transmet una vaporositat especial, dins d’una atmosfera molt humida. El gest, l’efecte lumínic, la densitat de la paleta i la intensitat cromàtica degut a tonalitats neutres i indicis de cromatisme són les principals característiques del seu treball. La temàtica que preval és el paisatge, tant urbà com rural, on s’aprecien diversos indrets de Normandia, París, Cadaqués, l’Empordà, Barcelona, Venècia, Amsterdam o Nova York.

CONTINUÏTAT I RENOVACIÓ A L’OBRA PICTÒRICA DE CRUAÑAS

per Josep M. Cadena

Plenament objectiu en les seves realitzacions pictòriques, que en ocasions s’acosten a visions fotogràfiques, Josep Cruañas sempre sap donar als seus quadres un sentit plenament humà que els situa en l’àmbit de l’alta creació artística. Viatger per Catalunya i per gran nombre de ciutats europees, així com per Estats Units, el pintor és originari de la població garrotxina de Maià de Montcal, on va néixer l’any 1942. Format a Banyoles i Figueres sota el mestratge, respectivament, dels pintors Palau i Sibeques, la seva primera exposició individual la realitzà a Vic l’any 1970. Des de llavors ha tingut una àmplia i alhora fecunda activitat com a professional dedicat a la investigació del paisatge, que és l’espai que la Natura, sempre activa i sorprenent sota les aparentment repetitives mutacions estacionals, ofereix com a escenari a les accions de l’home.

Cruañas té fondament arrelada la virtut de la insistència creativa. Sap, com a l’antigor va proclamar un savi grec, que mai és la mateixa aigua, encara que ho sembli, la que passa pels rius. El pintor busca indrets que parlen per ells mateixos, ens descriu els seus elements essencials i ens transmet, dins d’harmòniques belleses cromàtiques, llur força poètica. L’artista sent predilecció pels paisatges humits, aquells en els que l’aigua corre i vivifica tot el que l’envolta. Però mai es deixa seduir per les aparences amables i rebutja tota dolçor que provingui d’una artificialitat impostada. Des d’una honestedat de plantejament, incorpora els elements més anodins de la realitat, a la recerca d’una veritat global que ens es transmesa per a què, fermentant i descloent-se dins nostre, ens ajudi a créixer humanament. La seva pintura ens ensenya a ésser autèntics, de la mateixa manera que ell ho és quan la duu a terme.

L’artista no dubta a passar d’un continent a l’altre buscant la meravellosa varietat de l’existència i a la vegada allò que ens uneix a tots. En aquest sentit, Cruañas és l’autor idoni per aquesta exposició que celebra els 33 anys de la Sala Rusiñol de Sant Cugat. La galeria i el pintor comparteixen la passió pel viatge de la vida amb la companyia inestimable de l’art que ens ajuda a desxifrar enigmes i descobrir certeses

JOSEP CRUAÑAS I LA SEVA INSISTENT NOVETAT

per Josep M. Cadena

Josep Cruañas té un natural volcànic, que envolta amb la vaporositat de les seves pintures, moltes de les quals tenen l’aigua com a gran protagonista. Encara que seguí ensenyaments reglats per a millor orientar la seva innata vocació plàstica i tingué ben al seu costat els gemats verds de la Moixina Olotina, aviat es trobà a ell mateix en els canals d’Amsterdam i en els de Venècia. Sortí a fora per a pouar de la manera més intensa en el seu interior de persona reflexiva i sensible, que calla molt i escolta amb intensitat els batecs de la pluja i el rumoreig del camp, en moltes ocasions semblant al de les onades.

En relació a Josep Cruañas i la seva obra, he de fer una confessió personal. Quan una persona com jo, que porta anys i panys dedicat a la crítica d’art a Catalunya i que sap per ofici que exposa un creatiu que ja coneix i fins i tot admira, és natural que en determinades ocasions s’imposi un esforç suplementari quan es presenta l’ocasió de tractar de l’exposició que realitza o de presentar qualsevol activitat amb ell relacionada. Es fa a gust, però cal imposar-se el repte de superar el que ja s’ha dit abans sobre ell, per així fugir del possible tòpic o de la repetició. Doncs bé, pel que fa a Cruañas, sobre el que des de 1985 he escrit en disset ocasions, sempre em sembla que començo de nou. Sé que trobaré amb ell uns temes ja coneguts en altres mostres que li he vist amb anterioritat, però em sorprèn perquè sempre trobo que hi ha posat una mirada, que mai és la del que torna a caminar per espais ben coneguts i que es fan com d’esma. Ell és, al meu entendre i en el que senten, crec, molts altres que des de fa temps també el segueixen, un creatiu que sap trobar-se amb ell mateix i que sempre troba noves qualitats en els temes que més l’interessen. Busca i segueix fins que connecta amb el dring misteriós de la novetat en l’ambient que ha escollit i que espiritualment l’envolta.

Feta aquesta confessió, filla de la sinceritat amb què sempre Cruañas i jo ens hem expressat en les nostres amicals relacions, cal dir que en la present exposició de nou em trobo satisfet amb ell i amb tot el que representa. Penso que ha entès el missatge de la Natura i la voluntat de l’ésser de sentir-se dins, una i altra vegada, amb el que és essencial i que per això mai no deixa d`ésser nou.

Bibliografia: el 1994 es publica “Cruañas”, de J. Carreras i Péra & M. Elena Morató, dins la col·lecció “Maestros Actuales de la Pintura y Escultura Catalanas”.