VALLADOLID, 1955 Esterli
Sap harmonitzar els seus diferents registres i donar sentit personal a les situacions que planteja.
Mira i capta les diferents tremolors de l’aire, amb les variacions que engendren vents, així com en les marines sap descriure els moviments interns de la mar.
BIOGRAFIA
Després de diversos anys d’aprenentatge als estudis de pintors tan notables com Josep M. Martínez Lozano, inicià el seu camí dins el món de l’art recolzada per les diverses exposicions que es vénen succeint ininterrumpudament des de l’any 1990 i que afermen el seu innat sentit del diàleg, de forma que ha trobat unes maneres de fer que la distingeixen dins la nostra plàstica.
Treballa dues tècniques per igual: l’oli i l’aquarel·la. En ambdues es desenvolupa a la perfecció tot creant un llenguatge propi que la identifica i que la fa única. Força en el traç, dinamisme en les pinzellades i obertura en les tonalitats defineixen les seves obres, obertes a la comunicació amb l’espectador que pot entrar en elles i fer-les seves.
Al llarg d’aquests anys d’intens treball ha rebut premis com el 1r Premi aquarel·la Joaquima Colomer de Verdaguer, Vila de Palamós o el 1r Premi oli Marata. També trobem obres seves a museus, entre els quals podem destacar el Museu de l’Aquarel·la Martínez Lozano, el Museu d’Art de Sabadell, la Pinacoteca Banc Sabadell… També és nombrosa la bibliografia publicada que fa referència als seus treballs.
EL SENTIT CREATIU DE MAGDA ESTERLI
per Josep M. Cadena
Magda Esterli, nascuda a Valladolid però amb plena integració a Catalunya des de què amb quatre anys d’edat passà la seva família a residir a Sabadell, és de mirada ràpida i profunda, que li serveix com a pintora per a traslladar a la tela les seves impressions sobre la Naturalesa a la qual s’aboca. Mira i capta les diferents tremolors de l’aire, amb les variacions que engendren vents, així com en les marines sap descriure els moviments interns de la mar, que són com el respirar d’un gran element que canvia de colors al llarg del dia per a expressar diversitat d’emocions.
Les emocions són el gran estímul de la pintora, la qual sap extreure d’elles els elements comunicatius necessaris per a què els colors expliquin moments que no queden en ells mateixos, sinó que s’obren a la continuïtat. Perquè en els quadres de Magda Esterli trobem que hi ha una ben mesurada obertura a diferents situacions que neixen des del punt principal, o que van cap a ell per a que la visió de conjunt arrodoneixi la seva impulsiva expressió pictòrica. Igual li pot passar a la vida, però a la pintura li trobo que sap harmonitzar els seus diferents registres i donar sentit personal a les situacions que planteja.
Crec que Magda Esterli es troba en un interessant moment creatiu, ja que després de diversos anys d’aprenentatge als estudis de pintors molt notables –crec de justícia recordar a Josep M. Martínez Lozano, sempre tant volcat com era en ajudar els altres amb transmissió de la seva creativitat tant en l’oli com en l’aquarel·la- i amb un seguit d’exposicions que afermaren el seu innat sentit de diàleg, ha trobat unes maneres de fer que la distingeixen dins la nostra plàstica.
Els quadres de Magda Esterli capten l’atenció pel que expliquen i pel que sent la pintora al fer-los. Fer i sentir el que es fa com una sublimació del pensament, són coses diferents i les dues s’acompleixen en ella amb especial intensitat. Les seves marines, per exemple, ens ofereixen situacions que passen a la vida perquè són fets objectivables, però a la vegada també expressen situacions anímiques que cal superar –ella, amb el seu art, ens ajuda a fer-ho- per a poder seguir endavant.
