CANTALLOPS, 1928 – BARCELONA, 2011 Hidalgo

Hidalgo ens situa dins dels misteris de la vida humana. Evoca el passat, però ens ofereix el present que portem en els nostres respectius interiors.

BIOGRAFIA

Era fill de Jacinto Hidalgo i Carmen Pagès, de la família de «Cal Pitu», i va viure part de la seva infantesa i joventut a Cantallops.
Va viure també a Manlleu, Calella, Vallirana i Mamblas (Àvila), seguint les diferents destinacions del seu pare, que era Guàrdia Civil, i els avatars de la Guerra Civil. Després de la guerra la família va anar a viure a Barcelona i ell va passar llargues temporades a Cantallops, amb la seva mare i el seu germà Jesús. D’aquesta època recordava sobretot el fet d’anar a caçar ocells amb el seu avi. Hidalgo va estudiar a l’Escola de La Llotja de Barcelona des de 1952 i va començar a exposar amb èxit en diferents exposicions col·lectives i, des dels anys 60, també en exposicions individuals a Catalunya, Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, EUA i Japó.

Hidalgo va passar la seva vida adulta entre Barcelona i Tossa de Mar, on va arribar per un concurs de pintura ràpida el 1970, que va guanyar, i on va passar els estius des de llavors i va ser la font d’inspiració de la major part de la seva obra. Ell mateix classifica la seva obra en cinc períodes; Primera època 1953-1960, sèrie Expressionista 1961-1975, sèrie Ocells 1976-1979, sèrie Matèria 1980-1990 i sèrie Contactes, que comença el 1991. Són famosos els seus arlequins, faunes, grecos, caixes, collages, dames i bodegons que el galerista Juan Kreisler considera com a «nova figuració abstracta».

Fent un repàs de part de la seva especial expressió i interpretació pictòrica hauríem d’esmentar les figures esbossades, l’estampat decoratiu, els models i materials quotidians, la fragmentaritat i aquesta foscor, aquesta ombra tenebrosa del negre omnipresent.

INTERPRETANT LA REALITAT

per Josep M. Cadena

Amb senzillesa i sense mai deixar d’admirar la vàlua de molts altres pintors, Rembrant, Vermeer i el Greco són els pintors de capçalera de Joaquim Hidalgo (Cantallops, Alt Empordà, 1928). Als seus estudis de Barcelona i Tossa, enganxades a la paret, davant per davant dels cavallets que utilitza per a pintar, hi té reproduccions de l’home del casc d’or -dubtosa l’autoria, però una gran obra- de la noia de la perla i del cavaller amb la mà al pit. Sempre les veu, les reprodueix sense voler de cap manera imitar-les i mai no para d’analitzar-les. Per què ho fa?, pregunto. Doncs -crec que puc respondre- per a trobar-se amb ell mateix, per a sentir la llum que ve de l’interior de tot ésser viu i que ell posa en els seus quadres com l’expressió més preuada de la seva intensa voluntat creativa.

Malgrat que porta molts anys com pintor -començà quan en tenia vint i exposa amb continuïtat des de que en 1952 va fer-ho a la galeria El Jardín de Barcelona- és aquesta la primera vegada a la Sala Rusiñol. És, doncs, un pintor nou, encara que la seva signatura sigui de les consolidades dins de l’actual pintura figurativa catalana, per dues raons: la primera i més accidental, perquè ara el tenim aquí; i la segona, la trascendent, perquè es tracta d’un artista que es renova constantment sense mai deixar d’ésser ell mateix. Perquè a primer cop d’ull saber que una obra és seva, ja que ha aconseguit consolidar l’estil que millor el representa, però sempre hi ha novetat en un traç, en un color, en un fons, en un brodat, en una llum que ve del fons del quadre que mirem i que el fan singular en relació amb els altres, que també ens ofereixen les seves particulars característiques quan ens hi apropem.

L’obra de Joaquim Hidalgo ve de lluny i ens situa dins dels misteris de la vida humana. Evoca el passat, però ens ofereix el present que portem en els nostres respectius interiors. Sap pouar en ell mateix i d’aquesta manera troba el sentit humà de la bellesa que admira en la seva trilogia de grans mestres.