BARCELONA, 1936-2020 Josefina Ripoll

Pintora de gran sensibilitat, les seves composicions florals i els seus bodegons van més enllà del que és la representació figurativa.

BIOGRAFIA

Des de ben jove ja sentia inquietuts que la conduiren pel camí de la poesia i el de l’expressió plàstica, de forma que als setze anys assistí a classes de dibuix a Llotja. Més tard, entrarà a l’Escola de Belles Arts, on completarà la seva preparació, que es veié ampliada a l’Institut del Teatre on descobreix el camí del disseny de figurins així com el vestuari escènic.

Posteriorment, realitza estudis de la tècnica del fresc i de la figura al natural, que es fan notar en la seva obra expressada dins d’un llenguatge figuratiu-realista que coneix l’ofici i la manera d’emprar-los. Pintora de gran sensibilitat, les seves composicions florals i els seus bodegons van més enllà del que és la representació figurativa. En els seus quadres s’hi troba una natural i ben treballada sensibilitat, junt amb una notable i sempre creixent capacitat per a motivar la reflexió sobre els camins que els humans tenim de manifestar-nos. Flors i fruits actuen a la manera d’estímuls i, malgrat ser fidels representacions d’uns elements que ofereix la Natura, fan pensar en normes de vida. Organitza els elements d’acord amb el que vol expressar i deixa fluir amb naturalitat el seu discurs cromàtic. Emocions i sensacions s’enllacen d’una manera lògica i molt positiva.

VIRTUTS ESTABLES I RENOVACIÓ EN LA PINTURA DE JOSEFINA RIPOLL,

per Josep M. Cadena

Bodegons, natures mortes, llimones i fruites variades escampades sobre una taula i gerros amb flors són motius habituals en els pintors figuratius de llarga trajectòria professional. Aquests artistes busquen manifestar el que íntimament senten mitjançant la representació del que tenen com a més proper. El mèrit resideix aleshores en abandonar la seguretat dels canons preestablerts per a donar sortida a una veu pròpia que com a tal mereixi ésser tinguda en compte. I justament aquesta ha estat sempre l’aposta de Josefina Ripoll, una pintora que ha practicat la llibertat d’acció més enllà de les normes i el costums protectors per a poder aportar innovació a un gènere temàtic de llarga tradició, i que ara exposa novament a la Sala Rusiñol de Sant Cugat.

Les plantes i flors de Josefina Ripoll reivindiquen virtuts humanes. La serena bellesa de les hortènsies és una lloa a l’equilibri d’una ànima en pau, i els pàmpols carregats de raïm parlen de les dolces recompenses que esperen a aquells que no violenten l’entorn que els acull. A la vegada, l’esclat de les flors és l’alegria a la que hem de tendir. Josefina Ripoll observa i estima la vida vegetal que omple el jardí de la seva casa de Teià, i a la manera del gran místic San Juan de la Cruz voldria que l’harmonia i la bellesa que ella veu créixer de la terra niés als cors de les persones. Hi ha, per tant, un fort paral·lelisme entre les característiques de les natures que exhibeix la pintora i els ideals de perfecció espiritual.

Ripoll també s’endinsa en els temes marítims, en que capta primeres impressions d’un mar agitat com ho pugui estar un ànim contorbat que precisa asserenar-se. El neguit prové de la lluita pel domini de la realitat que tendeix a esmunyir-se, i l’efervescència d’aquest xoc és l’escuma que corona l’onada. Aquestes obres són manifestacions d’un esperit vital que des de la saviesa i el mestratge de l’experiència acumulada no renuncia a la recerca introspectiva. Ripoll, artista que segueix bussejant en el mar immens en que tots som nàufrags a la deriva, és onada que no descansa, i per molts anys.