SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR, 1943 Lluís Roura
Ens ensenya que mai s’acaben els paisatges coneguts quan aquests s’han interioritzat i es porten a dins com veritables mostres d’identitat creativa.
L’atmosfera és de gran importància dins l’obra de Lluís Roura, però dins d’ella hi ha la precisió de les línies.
BIOGRAFIA
Nascut a Sant Miquel de Campmajor, Girona, l’any 1943, es considera un pintor autodidacte, tot i que va fer dos cursos a Llotja a Barcelona. Va rebre els consells de Fèlix Revello de Toro i Frederic Marés, sense oblidar però els qui l’havien iniciat a la pintura: el seu cunyat Ramon Turon, el pintor Joan de Palau, el doctor Miquel Verdaguer i el rector del poble Mn. Joan Prat, qui li donava classes d’història de l’art després de la missa dominical.
El 1963 s’instal·la a Barcelona on coneix molts pintors, entre ells l’andalús Paco Toro, i participa en exposicions i concursos, assolint el guardó més important en obtenir la Medalla d’Honor del Premi Pintura Comtessa de Barcelona que va entregar-li S.M. la Reina Sofia el 1981 a Madrid. La seva primera exposició va ser a Vic el 1970, i després han estat moltes arreu de l’estat espanyol i de l’estranger: Caraques, Basilea, Ginebra, El Portús, Cabestany, Brusel·les, Miami, Sant Petersburg… Ha il·lustrat molts llibres: Els Pobles de l’Empordà de Montserrat Vayreda, Lluís Roura de Lluís Racionero, Camprodon, una vall del Pirineu de Baltasar Porcel i Mn. Julià Pasqual… i Terra Santa.
L’any 2000 va fer fins a cinc viatges a Israel, i en són fruit també sis grans pintures exposades a l’església Parroquial de Santa Maria de Banyoles. I més recentment, a l’octubre de 2011, s’inaugurà a Figueres l’obra “El paisatge del baptisme de Jesús” una obra de gran format de 3 x 5 metres exposada permanentment en el baptisteri de l’església de Sant Pere de Figueres en un encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat.
VERITABLE ENTITAT CREATIVA EN LLUÍS ROURA
per Josep M. Cadena
La mirada pictòrica de Lluís Roura, cada cop més intensa en els conceptes i amb sàvies matitzacions en el color, ens porta a entendre l’amplitud de la Natura per ella mateixa i també d’acord amb la intel·ligència de l’home que la sap entendre en la seva immensitat. De l’observació directa de la bellesa dels detalls quan floreixen les roselles i madura l’ordi -escric en especial de les seves estimades terres gironines i encara, mésconcretament, de l’Alt Empordà- ha passat, d’una manera natural, sense cap pressa perquè es troba satisfet amb tot el que fa, a la interpretació dels grans misteris de la vida sentida a través de les terres d’Israel -que Déu donà al poble escollit per a què fructifiqués- i de la creixença d’un total sentiment religiós a través de la interpretació de Jesús i del que representa el Nou Testament.
No he volgut obviar aquest important punt en el que ara es troba el pintor, ja que el mateix és el que millor posa de relleu la seva constant creixença dins de la nostra plàstica. Però aquesta exposició, la que ara ens ofereix a la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès, encara que és amb obra actual i recent, es troba més propera al Lluís Roura que coneixem i admirem des de fa anys. Perquè es tracta d’un artista que, exigent amb la seva pròpia evolució, ha deixat de banda els salts des de molt jove i ara, quan va cap a la setantena d’anys i en porta més de quaranta exposant i sempre mereixent, junt amb altres notables guardons, el gran premi de la constant assistència dels afeccionats a l’art, ens ensenya que mai s’acaben els paisatges coneguts quan aquests s’han interioritzat i es porten a dins com veritables mostres d’identitat creativa.
Penso que aquestes pintures de Lluís Roura, en què les terres de l’Empordà s’obren a l’infinit a la manera de l’esperit que estima tot el que envolta a les persones perquè és exemple de la immensitat de la Creació, hi ha una vigorosa evolució cap a l’absoluta veritat del pintar com a manifestació de veritat col·lectiva. En aquest cas, l’art és molt més d’una representació del que s’ha vist i que hi és, per a convertir-se en la manifestació del que sentim en els nostres interiors quan contemplem el que ens envolta i que, formós com és quan es presenta en plentitud, resulta el veritable fruit de l’arbre de la Veritat i la Vida que un dia ens serà donat pel nostre sincer esforç en aconseguir-lo.
L’atmosfera és de gran importància dins l’obra de Lluís Roura, però dins d’ella hi ha la precisió de les línies, doncs, com passa sempre en un bon art, sap que de l’ànima surt la idea i que aquesta se’ns fa més present quan es concreta.
