MEDINA DE RIOSECO, 1943 Lorenzo González
La composició dels seus quadres és una personal síntesi d’esquemes compositus, reinventats fins l’originalitat, que ha après reafirmant a Mondrian, a Marquet, a Zabaleta, al Picasso d’Horta d’Ebre, al Cezanne dels paisatges més agrestos, a tots els cubistes…
Catedràtic numerari de dibuix i professor titular a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Salamanca, la principal característica de la seva obra és la clara influència de Matisse, amb colors molt vius i formes cubistes.
LA MIRADA POLIÈDRICA DE LORENZO GONZÁLEZ
Per Josep M. Cadena
Davant de l’exposició que ens presenta Lorenzo González, la meva primera impressió ha estat d’agradable sorpresa. I és que l’artista ha aconseguit convertir una manera de pintar que molts encara consideren revolucionària, i que alguns fins i tot veieren com a destructora dels clàssics paràmetres de l’art en el moment de la seva aparició, allà en el París de Pablo Picasso i Georges Braque, en un fet que es manifesta i flueix amb tota naturalitat. Lorenzo González és cubista, les seves reeixides composicions desintegren geomètricament la realitat per a que, d’aquesta manera, ens arribi més directament l’essència de les coses, possibilitant la connexió amb les forces que les han ordenades.
L’artista aposta per la descripció esquemàtica del món per a intentar captar i donar a conèixer la matemàtica que el compon. Els llenços traspuen lògica, que és allò al que ens aferrem els éssers humans per a mirar d’entendre el món que ens envolta i la nostra pròpia existència, però també estan amarats de sentiment i delicadesa, en el que és una reivindicació de la sensibilitat que ens ha de permetre acostar-nos als nostres consemblants.
El pintor fa seva tota la tradició artística, tal com expressa un home de trets picassians que es recolza en una columna clàssica, ja que, més enllà de moviments estètics i escoles acadèmiques, el impuls humà que donà lloc a l’art des del moment en que un congènere nostre estampà una mà tacada de pintura contra una paret d’una caverna, és el mateix que avui en dia ens fa agafar els pinzells i entrar als museus i a les galeries.
El cubisme polièdric s’ajusta perfectament a les inquietuds del nostre autor, doncs en els seus quadres bateguen multitud de temes. La natura hi fa acte de presència, com també els objectes quotidians i el mar que suggereix el viatge, potser a un indret paradisíac on creixen les palmeres. Una calaixera ens parla de la intimitat de la llar, i la figura humana és l’etern diàleg amb nosaltres mateixos. Tot plegat, uns assumptes que ens arriben i afecten, i que Lorenzo González sap tractar amb magnífic encert.
PRINCIPALS EXPOSICIONS INDIVIDUALS
2018
Pintura, Museu Regal, Viveiro, Lugo.
Pintura, Cenima, Foz, Lugo.
2017
Grabados, mujeres, Museo Regal, Viveiro, Lugo.
2015
Galeria Historia e Arte, Braganza, Portugal.
2013
Galeria Artis, Salamanca.
2009
Sala Dalmau, Barcelona.
2006
Ventanas de interior(retrospectiva), Universitat de Salamanca, Salamanca.
Arabesque gallery, A Corunya.
2005
Sala Dalmau, Barcelona.
2004
Galeria Artis, Salamanca.
2003
Galeria Rpresentación, Granada.
2002
Galeria Varrón, Salamanca.
1998
Sala La Salina, Diputació de Salamanca.
Galeria Arte&R, Màlaga.
1997
Escultura monumental per a el port de Vicedo, Lugo (Ajuntament de Lugo).
1995
Galeria Centro de Arte, Lleó.
1993
Galeria Velázquez, Valladolid.
1992
Galeria Balboa, Madrid.
Galeria Centro de Arte, Lleó.
1991
Galeria Varrón, Salamanca.
1989
Galeria Centro de Arte, Lleó.
1988
Galeria Castilla, Valladolid.
Caixa de Salamanca, Palència.
1987
Galeria Varrón, Salamanca.
1984
Galeria Varrón, Salamanca.
1975
Galeria Varrón, Salamanca.
