MONTEVIDEO, 1931 – BARCELONA, 2004 Mañé
La seva obra evolucionà, els darrers anys, cap a plantejaments on l’estètica i la tècnica tenen gran rellevància.
Compagina la seva actividat artística amb traduccions de poetes clàssics i romàntics: Shakespeare, Whitman, Blake, Poe, Mallarmé, Verlaine….
BIOGRAFIA
A l’edat de dotze anys es traslladà amb la seva família a París, on començà a desenvolupar el seu interès per la pintura i ingressà a l’escola del pintor cubista André Lhote. De tornada a Uruguai, i doctorat en dret i ciències socials, la seva inquietut artística el portà a experimentar en diversos camps. L’any 1965 abandonà el cubisme i s’interessà per una pintura políticament i social més compromesa. El 1969 va obtenir el Premi de Pintura en el XXXIII Saló Nacional d’Arts Plàstiques. Aquell mateix any es traslladà a Espanya, a la recerca de nous horitzons. Després d’una època de crisi emocional, l’any 1972, ja en plena maduresa artística, es trasllada a Barcelona. A partir d’aquest moment la tècnica i l’estètica són les seves prioritats. Comença un període dens en exposicions tant nacionals com internacionals. Viatja per Europa i Amèrica i rep encàrrecs de marxants d’EEUU i Japó. La seva obra s’incorpora a diversos museus i col·leccions con les del Banc d’Espanya o el Banc de Sabadell. Realitzà la seva darrera exposició el març de 2004, a la Sala Rusiñol, mesos abans de morir. Home d’àmplia cultura, ha traduït, entre d’altres, les obres completes de Shakespeare, Whitman, Mallarmé i Blake.