BARCELONA, 1973 Mònica Castanys

Aconsegueix reflectir una sempre desitjable harmonia ciutadana. I ho fa amb la representació d’actes quotidians i senzills, en els quals la figura femenina estableix el ritme equilibrat de l’escena.

Capta els ambients urbans –escenes de carrer i, en especial, terrasses de bar a l’aire lliure- amb una forta impregnació de reflexió humana.

MÒNICA CASTANYS, PINTORA AMB POSITIU SENTIT DE L’OBSERVACIÓ

per Josep M. Cadena

Mònica Castanys, néta del popular i bonhomiós humorista gràfic Valentí Castanys, ha heredat del seu avi una gran capacitat d’observació i ha aconseguit donar-li un excel·lent sentit pictòric. No tan sols capta els ambients urbans –escenes de carrer i, en especial terrasses de bar a l’aire lliure- sinó que sap donar-los una forta impregnació de reflexió humana. Accepta el que veu i ho reprodueix amb naturalitat en la manera de produir-se de les persones, però també transmet la dinàmica de la llum i pel seu mitjà ens porta a pensar en com és la nostra societat.

La pintora aconsegueix reflectir una sempre desitjable harmonia ciutadana. I ho fa amb la representació d’actes quotidians i senzills, en els quals la figura femenina –gairebé sempre presentada de perfil o d’esquena, com si fos aliena al seu protagonisme- estableix el ritme equilibrat de l’escena que Mònica Castanys representa no tant pel que és en ella mateixa com pel que pot suggerir com a norma de vida. Això passa en els exteriors, on la forta llum dels primers plans es troba ben contrastada amb la gradació dels que segueixen, com en els interiors amarats de grates intimitats.

Exposicions

MÒNICA CASTANYS

“MOMENTS I SONS”

MÒNICA CASTANYS

“INSTANTS QUOTIDIENS”