BARCELONA, 1958 Nacho Amor

El gust per la superfície i la matèria, juntament amb el contrast i clarobscur, ha anat perfilant un estil intimista i absolutament propi i amb caràcter.

Nacho Amor desenvolupa la seva primera formació acadèmica a Barcelona. Assisteix a l’Escola EINA durant uns anys, juntament amb la formació a la facultat de Geografia i Història.

El 1979 s’instal·la a Aramengo d’Asti (Itàlia), centrant la seva formació al Laboratori di Restauro Nicola, romanent-hi fins a finals de 1984 i col·laborant en la restauració d’obres exposades a diferents museus i entitats públiques italianes. Treballa en obres exposades a: La Galeria Sabauda, ​​Museu Cívic, Museu Egipci i Palau Reial de la ciutat de Torí. També intervé a les catedrals d’Asti, Vercelli, Chieri i Novara, al recinte Olivetti d’Ivrea, al Palau Llagoste de Casale, a les esglésies de Sant Pere de Porto Venere, de la Santa Creu de Bosco Marengo i en altres museus com el Medieval de la ciutat de Bologna.

El 1985 obre a Barcelona el seu propi estudi col·laborant amb la Generalitat de Catalunya, museus i amb entitats públiques i privades.

Es trasllada a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, el 1994, on resideix i té el seu estudi actualment.

Exposa la seva pintura des de 1996 i aquesta experiència intensa en la restauració d’obres d’art, li permet endinsar-se al món de la matèria i de les textures antigues i modernes, coneixent de primera mà colors i tècniques de diferents èpoques: des de l’antiguitat egípcia fins a la contemporaneïtat d’artistes famosos de tot el món, passant per grans obres mestres del gòtic i renaixement.

El contacte directe amb totes aquestes obres ha format a l’artista una experiència impossible de deslligar amb la seva obra actual. El gust per la superfície i la matèria, juntament amb el contrast i clarobscur, ha anat perfilant un estil intimista i absolutament propi i amb caràcter.

En aquests anys ha exposat a diferents galeries tant nacionals com estrangeres i les seves obres es troben a diferents col·leccions privades a Europa, Amèrica, Àfrica i Orient Mitjà. També es poden veure en algunes entitats com; Palau Solterra-Fundació Vila Casas (Torroella de Montgrí, Girona), Col·lecció Testimoni-Fundació “La Caixa” (Barcelona), Museu del dibuix-Sabiñanigo (Osca), Universitat Internacional de Catalunya-UIC (Barcelona), Fundació Mainel (València), Harvard Business School-Harvard University (Boston USA), EMD- École de Management (Marseille, França).

NACHO AMOR
per Nuri Peró, Historiadora de l’Art i artista

Tots portem a les nostres vides una càrrega emocional i afectiva que condiciona tota la possible objectivitat en els nostres parers i apreciacions. És impossible sostreure’s a tot un bagatge personal, familiar, d’educació i vivències que condicionen tant per a bé com per a malament. La clau és saber escatir què assimiles com a propi personal i què com aliè a la teva vida, creences, principis i valors. Així és com Nacho Amor es construeix: envoltat d’un profund misticisme en la Creació.

Nacho Amor,  ja essent jove, enfonsava les seves mans a la matèria, en els colors, en les textures, en l’antiguitat i en la història. Ja des dels turons d’Aramengo d’Asti va començar a entaular un subtil diàleg, però profund, a penes ignorat per ell, entre aquests conceptes i l’obra del Creador.

Tot anava prenent cos dins la seva ment sense adonar-se’n que realment estava interpretant a través de la seva mirada, a través de la seva oïda i a través de les seves mans una imatge que mica en mica aniria modelant la seva obra: i tossudament  insatisfet, cada obra mai conclou en sí mateixa, cada obra s’estén i evoca les successives, i aquestes  parteixen de les precedents . Ell s’amaga en la seva pròpia intimitat i elabora una infinitat de “preses” com si parléssim  de micro quadres, tot i sense fer ús del pinzell. I es va alliberant d’aquests espais emmagatzemats  en  la seva ment i en el seu cor, i els va plasmant sense pressa, amb suavitat. L’Art de fer art per a ell produeix una responsabilitat que recau en unes mans que necessiten interpretar, però aquestes se senten petites, minúscules, fins i tot indignes.

Nacho Amor no fa soroll i arrossega subtilment amb els seu pinzell una superfície per tal que aquesta acabi proclamant i esclatant taques de llum i ombra . És la vorada en sí mateixa. És la trencadissa, la discòrdia, la fallida, l’aspre realitat de l’existència, allò que transforma aquest pensament en clarobscur de la natura. No pinta arbres, ni cels, ni aigües… tan sols obre amb la potència del color blanc de la llum els  objectes de la creació.

Un consell: No miris… Escolta,  perquè son segons eterns que saben omplir, sortir i entrar, com si la llum i l’ombra et xiuxiuegen a cau d’orella. No miris.. Escolta com esclata el Blanc entre els arbres, el Blanc que balla en el cel formant immensitat, el Blanc que xiula amb l’aigua i juga amb la sorra i el cel, i dona tombs amb crestes que formen música.

“Entres en una trobada d’harmonia i equilibri, cercant donar pau als teus anhels i rescatant una realitat sempre present.

Et xiula a les oïdes aquesta brisa salada i et xiula l’altura i  t’emociona la profunditat, i la força t’amara …. el silenci; ja sigui on hi són molts, com on no habita sinó el món.

La Veritat que ultrapassa tot concepte i permet en les teves mans aquest dolç consol ple de vida, intens, cadascun d’ells aturats en segons d’eternitat; cadascun  diferent, únic i tots un: tots, la veritat.”