BARCELONA, 1964 Núria Vallès

Pintora que disposa d’una sòlida formació en l’aspecte acadèmic, tant en filosofia com en art, i que no s’ha deixat dominar per l’especulació intel·lectual ni per la representació exclusiva de la realitat tangible.

BIOGRAFIA

Neix a Barcelona l’any 1964. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Navarra (1987), l’any 1991 obté una beca per l’Acadèmia de Finlàndia (Helsinki) i un any més tard exerceix d’investigadora associada a la Universitat de Glasgow (Escòcia).

L’any 1990 s’incia al món de la pintura. Estudià dibuix a la Universitat de Helsinki, aquarel·la a la de Glasgow i, posteriorment, oli a l’Acadèmia-Taller Esfera d’Art de Sant Cugat. L’any 2005 treballà el paisatge urbà amb Manuel Ruiz Ortega, catedràtic a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Ha realitzat diverses exposicions, tant individuals com col·lectives, dins i fora del nostre país. També ha obtingut premis com: Premi Cartell del Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Alibau, Sant Cugat del Vallès, l’any 2000; Segon Premi Europa 2006, Galleria d’arte moderna Alba (Itàlia), Beca del Ministeri de Cultura per la promoció d’artistes espanyols; Primer Premi X Concurs de Cambra de Comerç d’Espanya a França i Col·legi d’Espanya a París (2008).

NÚRIA VALLÈS

per Josep M. Cadena

El color -es a dir, la llum- és la gran troballa de Núria Vallès com a pintora. Gràcies al color la seva sensibilitat, sempre activa quan es tracta de servir la voluntat col·lectiva de trobar noves fites per a l’esperit, es manifesta d’una manera altament convincent. Davant dels seus quadres -quan això escric penso, en especial, en aquell que titula Despertar i que representa l’aglomeració urbana de la ciutat de Barcelona- no sentim cap mena de por al públic municipal y espeso que diria Rubén Darío, sinó que sentim l’alegria de com una diversitat de caràcters sap trobar el goig d’una tasca en unió sense mai renunciar a la pròpia identitat. I, encara més; amb la consciència de la Natura que hem de respectar -els arbres que trobem a primer terme-; el treball que ens dignifica -les xemeneies i els edificis més alts-; l’espiritualitat religiosa d’una torre -que resumeix les del temple de la Sagrada Família-; i el sentit còsmic de la mar, la muntanya i el cel.

No vull entretenir-me en la descripció dels quadres de Núria Vallès en aquesta exposició que ara presento. El catàleg ens dóna idea d’uns quants i l’exposició, que obre una nova temporada a la Sala Rusiñol i que considero necessari visitar, ens donen prous motius per a què cadascú trobi les seves pròpies motivacions interpretatives. M’interessa més intentar donar una visió de conjunt sobre una pintora que disposa d’una sòlida formació en l’aspecte acadèmic, tant en filosofia com en art, i que no s’ha deixat dominar per l’especulació intel·lectual ni per la representació exclusiva de la realitat tangible.

Núria Vallès té l’ànim viatger i la capacitat d’interessar-se per tot amb el sonriure a flor de llavi. Fa fàcil la comprensió de l’entorn que pinta, ja que se l’estima per les virtuts humanes que veu en ell. Sap que l’ideal es troba més enllà de la matèria i vol formar part d’ell quan li arribi l’hora, però també pensa que el camí per arribar-hi cal que es faci amb alegria i per mitjà de la comprensió d’allò que ens ofereix el dia a dia. De la mateixa manera que a l’entorn natural hi ha moltes coses formoses, també en el procedir humà i en les realitzacions de la nostra societat és factible entendre que per sobre dels defectes es troben les virtuts. I amb aquest lloable esperit pinta i ens transmet molt més que sensacions: una raonada i ben sentida manera de viure en permanent creixença interior.