XÀTIVA, 1971 Pelegero Agustí

Gran coneixedor de la natura, sempre pinta les seves obres del natural, que és com ell sent i ens fa sentir el paisatge.

INTENSITAT I BELLESA EN L’OBRA DE VICENT PELEGERO

per Josep M. Cadena

Vicent Pelegero i Agustí (Xàtiva, 1971) és un pintor de paisatges d’una intensa bellesa modernista. L’artista, lúcid i coherent en la concepció de les idees que el mouen, capta les línies fonamentals d’una Natura que, als seus llenços, exhibeix la seva força primigènia. L’aigua, que dóna vida a l’horta valenciana, és una protagonista indiscutible als quadres. A la platja del Xeraco, el mar acaricia la sorra que fins als anys cinquanta amb prou feines només trepitjaven els carrabiners en les seves rondes a la caça i captura dels contrabandistes i que ara ocupen els chiringuitosque esperen als turistes. A la cala Granadella, l’aigua que ha estat onada es concedeix un repòs a l’abric de les roques. El riu Serpis gaudeix de la companyia tranquil·la del roure, el freixe o el teix, que s’emmirallen a les seves aigües, abans de travessar l’animada ciutat de Gandia. I al Jardí del Bes, que un filòsof italià i la seva dona cediren a la ciutat de Xàtiva, l’aigua abandona el seu origen salvatge, es civilitza, i es converteix en la música líquida d’uns passeigs custodiats per arbustos retallats de reminiscències versallesques que el pintor sap observar amb la mateixa mirada que Santiago Rusiñol contemplava el Jardí de Montfort.

Desconec si el pintor té algun parentiu amb Ramon Pelegero i Sanchís, conegut artísticament com Raimon, que igualment nasqué a Xàtiva, l’any 1940. El cantautor també parla de l’aigua quan canta Al meu país la pluja no sap ploure; / o plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera, / si plou massa és la catàstrofe. / Qui portarà la pluja a escola?/ Qui li dirà com s’ha de ploure? I en aquesta mateixa cançó, Raimon conversa amb el nen que va ser i li diu que res no vares aprendre a escola. / Ni el nom dels arbres del teu paisatge, / ni el nom de les flors que veies, /ni el nom dels ocells del teu món, / ni la teua pròpia llengua. Vicent Pelegero és més jove que el seu conciutadà xativenc, i tant de bo que la seva escolarització fos més profitosa que la del cantant de Al vent. Ara bé, al contemplar els paisatges, arbres i flors que pinta amb mestria, fonda sensibilitat i bellesa, hem de concloure que ell sí que feliçment per a nosaltres que podem gaudir de la seva obra ha après el nom de la natura que l’envolta.