LOCARNO, 1954 Raffaello Ossola
Ossola és un gran renaixentista que dóna l’oportunitat, amb la seva plàstica, de descobrir de nou les virtuts de la Natura i aconsegueix situar-nos al bell mig de la bellesa de la vida.
A la pintura de Raffaello Ossola batega la gran pregunta sobre l’eternitat a la que aspira l’ésser humà.
SENTIT TRASCENDENT A LA PINTURA DE RAFFAELLO OSSOLA
per Josep M. Cadena
Nascut a Locarno (Suïssa) l’any 1954, el pintor Raffaello Ossola és un gran renaixentista, que dóna l’oportunitat amb la seva plàstica de descobrir de nou les virtuts de la Natura. Quan en el nostre món sembla que imperi el tecnicisme i ja es consideren normals els viatges cap a l’espai per a la trobada de nous móns, ell ens fa l’ofrena de l’arbre que creix, esponerós, entre les seves mans. Perquè l’arbre és el símbol per excel·lència de la vida i resumeix el caràcter cíclic de l’evolució còsmica. La mort que porta a la resurrecció, primer de la matèria i tot seguit de l’esperit que accedeix a l’espai superior al que des de sempre ha estat cridat. És aquesta la veritable navegació interestelar, superior a les naus propulsades per l’energia científica i que aquest artista, que per primera vegada presenta la Sala Rusiñol de Sant Cugat, sap expressar.
A la pintura de Raffaello Ossola batega la gran pregunta sobre l’eternitat a la que aspira l’ésser humà. D’una manera o altra, de la mateixa manera que es vol deixar testimoni social del pas de l’existència en un temps i en una societat, també entre nosaltres hi ha la voluntat d’arribar al més enllà que simbolitzem en la línea de l’horitzó o en l’aurora que sempre ens sorprèn quan tenim l’ocasió de contemplar-la, tremolosa perquè porta un nou dia, i vestida de rosa i de verd com escriuria el poeta Charles Baudelaire.
En els quadres de Raffaello Ossola també hi ha aquesta tremolor auroral, dins de la seguretat de les seves composicions. I és que amb les seves obres anuncia una nova era humanística: aquella en la que l’ésser humà no és tant la mesura de totes les coses com el descobridor de què pertany a una creació a la que ha de servir i que és necessari respectar perquè, abusant d’ella només va cap a la total destrucció.
Amb la seva obra el pintor aconsegueix situar-nos al bell mig de la bellesa de la vida, mutant en les formes externes quan, com la roca, es troba afectada per les forces de la Natura, però inalterable en les seves essències. Raffaello Ossola observa les formes, però sap veure més enllà de les aparences. I gràcies a això ens trasmet l’esperança d’una vida millor si sabem ésser complidors de principis.
