JEREZ DE LA FRONTERA, 1951 Ruiz Ortega

Ruiz Ortega és l’expressió més pura de la pintura actual experimentada com un fet que respon a la capacitat humana per a connectar amb la perdurable vigència de l’esperit que és immemorial.

BIOGRAFIA

Nascut a Jerez de la Frontera, l’any 1951. Un cop traslladat a Barcelona, cursa estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on imparteix classes de dibuix des de l’any 1974. Becat per la Universitat de Perugia, debuta individualment l’any 1979 a Sant Cugat del Vallès. Més tard exposa a Santander, Terrassa, Girona, Olot, Viena, Setúbal (Portugal), València, Madrid i Barcelona. Participa en itinerants que porten els seus treballs per tota Andalusia.

Guanyador de nombrosos premis (Primer Premi de Pintura de la Direcció General de Belles Arts, Barcelona 1971; o el Premi Inglada Guillot el 1982). Te obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la Diputació Provincial de Santander i a diferents col·leccions privades.

Construeix els quadres des d’una base esteticista. Hàbil amb el dibuix, crea una atmosfera de neo-romanticisme. Figures d’adolescents, temes urbans, interiors, orquestres de jazz, conformen un univers pictòric on no hi manca la solidesa d’una estructuració que es mou entre el rigor i una sensació de moviment, de cosa que està viva.

RUIZ ORTEGA I LA VOLUNTAT D’ETERNITAT

per Josep M. Cadena

Un viatge per les terres d’Itàlia, país variat i sempre obert als més diversos estats anímics, ens permet contemplar les subtils belleses que l’art de Ruiz Ortega ha aconseguit captar d’una Natura i d’unes formes en construcció permanent davant dels ulls de l’artista. La seva gran capacitat per a introduir-se, tant amb la línia com amb el color, en les essències de les realitats formals, ens permet viatjar amb ell a mesura que passem d’un a un altre quadre, conscients de què veiem, més que la realitat establerta, el que hi ha de comunicatiu en el seu interior.

Per a mi, aquest andalús-català que és Ruiz Ortega, nascut l’any 1951 a Jerez de la Frontera, alumne i després professor de molts artistes novells a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, és l’expressió més pura que conec de la pintura actual experimentada com un fet que respon a la capacitat humana per a connectar amb la perdurable vigència de l’esperit que és immemorial. Ell és d’ara i s’implica en les coses que a tots ens pertoquen com a membres de l’actual societat, però quan el veiem a través de les seves obres sentim que ens transmet les veritats que, malgrat venir de molt lluny, són permanents. Sap captar el to musical que hi ha a l’interior del que existeix des dels orígens i del que ha estat bastit per altres homes, possiblement desconeguts per a nosaltres, que també sentiren el buf diví de la creació que mai no s’atura. Per això, quan copsa un paisatge, o descriu un edifici, així com quan es fixa en un peix que acaba de ser tret de l’aigua, notem que en l’essencialitat de les formes i les tonalitats es troben l’aire que mou lleugerament una fulla, l’escalfor d’un ambient que ens abraça amb expressió de sincera amistat o la remor del pas d’una persona que ens estima i que s’apropa per a donar-nos la més gentil de les benvingudes.

L’Itàlia que ens explica Ruiz Ortega és la que ell ha vist amb el cor i la que nosaltres portem dins des de què, nens encara, vam saber de la seva existència com a engendradora de pobles. No tan sols l’Itàlia de les civilitzacions, romana o renaixentista, sinó una de més fonda, que amb els grecs descobrí l’essència dels conceptes i els difongué allà on arribà. I encara que ara és un país trasbalsat per totes les convulsions que globalment ens afecten, té viva l’arrel que ens serveix d’exemple per a seguir creient en la Humanitat com una voluntat col·lectiva d’eternitat. I això és el que Ruiz Ortega ens explica en la seva obra.