OSCA, 1938 Sanagustín

Mai es tanca en els molts recursos que domina, sinó que sempre és obert a l’experimentació.

BIOGRAFIA

Nascut a Osca l’any 1938, estudià a l’Escola Massana, i l’any 1973 es graduà a la Llotja de Barcelona. Fou deixeble de Juan Torras Bach qui li va ensenyar la tècnica de l’aquarel·la. Des de l’any 1976, data en què realitzà la seva primera exposició individual a Sabadell, continua exposant fins l’actualitat. A nivell internacional ho ha fet, entre altres ciutats, a París o Nova York. Trobem obres seves a col·leccions privades del Banc de Sabadell i del Banc Bilbao i al Rectorat de la Universitat de Navarra. També a la Pinacoteca Municipal Llegat Francesc Galí de Palamós. L’any 1996 va obtenir la Medalla de Plata de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. Entre els paisatges que més li agrada captar es troben els del Pirineu. Mai no en té prou quan es tracta d’aprofundir en aquells ambients naturals que més s’estima. Per regla general els veu amb colors molt intensos i dintre d’una atmosfera de singular fluïdesa. L’aigua és la seva gran col·laboradora i sempre li accepta les pigmentacions més agosarades, perquè els sap donar unes ambientacions que mai no queden forçades o al marge d’allò que és rítmic. Una de les seves característiques com a pintor és que mai es tanca en els molts recursos que domina, sinó que sempre és obert a l’experimentació.

SANAGUSTÍN I LA PURESA DE SENTIMENTS

per Josep M. Cadena

Tot en el que altres artistes, voluntariosos i coneixedors de l’ofici, podria ésser recurs, a la pintura de Xavier Sanagustín és camí per a captar emocions humanes en el paisatge. Practica l’ofici, en el que té àmpliament acreditada l’experiència, amb intens sentit de superació davant de les dificultats emotives. Crec que mai no ha pintat res, fos a l’aquarel·la o a l’oli, sense sentir primer la crida del que és hermós per ell mateix perquè, abans de tot, és l’adequat a l’ambient d’harmonies creatives que ell cerca. Prou sap que l’estètica va amb el pintor i que l’ànima d’aquest és la que aconsegueix donar forma als temes, però desitja trobar-los enmig de la Natura a les diferents èpoques de l’any, convençut de què si aquesta sap conservar-se tal com és dins d’un superior sentit de l’equil·libri de les formes, també l’ésser humà, tan canviant i voluble, tan donat a tota mena de passions, pot trobar el sentit de l’ataraxia que ja buscaven els veritables savis, tant a la Grècia clàssica com a la Roma creativa, que encara són els nostres referents més exactes.

Nascut a Osca, però molt aviat integrat a Catalunya, Xavier Sanagustín demostrà des de molt jove el seu temperament artístic. Un aquarel·lista tan notable com fou Torras i Bachs, del que ara es parla molt poc, però que fou un mestre amb la seva obra personal i amb la docència, moldejà la seva evident capacitat per al dibuix i el color. I ell ha demostrat sempre que la major virtut es troba no tant en el saber fer el que ja coneixes, sinó en trobar la manera de sempre avançar amb noves experiències.<br<
Tot aquell que hagi practicat l’excursionisme per les nostres terres i que conegui l’àmplia obra de Sanagustín és testimoni de què vagi on vagi, un dia i un altre es pot trobar en viu el que ell ens diu amb els seus pinzells. I no tan sols en la representació gràfica d’un paisatge en moments clau del canvi de les estacions, que ara van una mica desgavellades, sinó en la significació que té en relació amb els més íntims pensaments sobre la comunió de l’ésser de l’home en tot el procés de la Creació.

La mirada del nostre pintor té la singularitat de què tot el que és fruit del procés dels segles en el nostre entorn, agafa accents nous i mai no ens deixa indiferents. Sap copçar la gràcia dels canvis atmosfèrics com estímuls per a renovació interior de les persones. Jo diria que amb natural humilitat, sense mai creure que fa una cosa excepcional, s’integra en cada obra i fa que el conjunt des les que després exposa, com passa en la present ocasió, sigui una simfonia de purs sentiments.