Vernissatge d’Óscar Borrás (20 novembre 2009)

Aires d’optimisme, alegria i esperança ens ha portat l’Óscar Borrás. I no es tracta d’una actitud d’oportunisme per aquest moment, quan ja comença a recular la “crisi”. Óscar Borrás ens lliura quelcom molt més “oportú”: la seva obra –“Paradisos mediterranis“– és un espill del seu “cor”, que viu -no per ingenuïtat, sinó per profunditat interior- una vida feliç que als altres ens introdueix en un món feliç. VIDEO del vernissatge [1′:56”]

«Donem la benvinguda a aquest pintor que ha arribat des de lluny». L’Ignasi Cabanas recordà que és la segona vegada que l’Óscar Borrás exposa a la Sala Rusiñol: ho ha estat fàcil que tornés després de tants anys. «Els seus quadres incorporen una gran explosió de color i imaginació. És una pintura que reflecteix el paradís al que tos voldríem anar: és la imatge del cel. A més, aporten una intenció ecològica: aquesta pintura ens convida a donar gràcies per aquesta meravellosa naturalesa que ens envolta».

«Fa bon temps! L’amic Cabanas ho ha programat tot, àdhuc que faci bon temps per tal que vingués en Borrás». Després d’aquest toc bromista, en Josep Mª Cadena entrà en matèria: «Tots vostès saben del paradís terrenal. Una explicació que pesa molt és la de la Bíblia (…). Però tot això succeí abans de conèixer la pintura d’en Borrás. El seu no és el “paradís de la serp”: és un “paradís terrenal” d’ara…, que ens diu que no hi ha crisi. Ens suggereix una societat ben organitzada: hom pren el sopar a la vora de l’aigua; hotels ben muntats, fins i tot això tan difícil com entendre’s amb els animals…».

«La pintura de l’Óscar Borrás és imaginativa, pujada de color i porta un argument en si mateix: prova d’explicar una societat ideal, és a dir: la manera profunda d’entendre’ns els uns amb els altres. Aquí veiem els ideals d’una organització millor, on totes les virtuts són en totes les plantes i… podrien ésser en totes les persones. No ens cansem de guaitar aquests quadres: sempre hi podem descobrir alguna cosa. L’artista ha inventat ocells, tot coincidint amb l’aniversari d’en Darwin… Óscar: ets un Darwin de la pintura!».

L’artista ens narrà els seus antecedents. El seu pare fou pintor i ell, per allò que calia tenir quelcom “segur”, estudià una carrera tècnica, que no arribà a exercir. Però, un i altre aspectes, han estat una base, com un recolzament. En quant a l’estil: «És molt personal, no obeeix a cap directriu acadèmica i la temàtica és molt ecològica: no hi ha cotxes, però sí bicicletes, animals salvatges que conviuen amb animals domèstics… Cerco l’harmonia. En Cadena m’ha interpretat perfectament!

«En la meva pintura vull reflectir una sensació de pau i d’optimisme. Recordo una anècdota de fa molts anys. Havia d’enviar un quadre. Vaig arribar a l’agència de transports amb el quadre mig descobert, sense embalar. El cap em preguntà què era aquell quadre: -Una illa feliç. -És vostè l’autor? -Sí. -Per a què és? -Per a un concurs de pintura. -Doncs aquest quadre no sortirà d’aquí, perquè me’l quedo jo mateix. Des de les hores aquell senyor el té rere de la seva taula plena de papers i problemes. Era una persona aliena a l’art, però li transmeté una sensació d’optimisme. Li agradà sense saber qui era jo, que en aquell moment no tenia el nom que tinc ara».

En els lliuraments dels premis i en el sorteig de la nota d’art de l’Óscar Borrás intervingueren la seva esposa, Ada, i, amb el paper de “mà innocent”, la seva filla Greta.

Home obert i senzill, l’Óscar Borrás atengué tots aquells qui volgueren parlar amb ell i preguntar-li sobre la seva pintura. Aquí el veiem fent l’exegesi interpretativa del seu quadre “Primavera mediterrània“.