Vernissatge d’en Manel Doblas (8 gener 2010)

La Sala Rusiñol, com qui diu, ha estrenat el 2010 amb l’exposició “Realismes contemporanis“, d’en Manel Doblas. Realismes contemporanis, però -diríem- amb nostàlgies del passat: vies de tren que suggereixen la rapidesa de la contemporaneïtat, però vies i estacions tal com l’artista els recorda de la seva infantesa i jovenesa. Malgrat que no tot són vies… VIDEO del vernissatge [1′:23”].

L’Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, dóna la benvinguda a tots: a l’any 2010, a l’artista i als assistents a la primera inauguració de l’any que inaugurem. Manel Doblas és la segona vegada que està a la Sala Rusiñol. Ha experimentat un notable canvi de temàtica: no és en debades que ha estat dos anys treballant aquesta obra que ara admirem.

Com ja és habitual en ell, en Josep Mª Cadena contribuí a caldejar l’ambient, que era molt fred (si més no, al carrer). Explicà la idea que aquestes obres suggereixen una mena de paral·lelisme amb el que és la vida: aquestes vies ens fan pensar en els distints camins que ens trobem al llarg del recorregut de la nostra vida. És inevitable: «Hem de recórrer un d’aquests camins».

En Manel Doblas va dir sentir-se especialment content d’aquesta exposició seva. El tema de les vies i estacions de tren s’esdevé de records de la infantes: «Jo vaig arribar l’any ’62 en tren a Barcelona, a l’Estació de França. Aquests quadres també recorden l’època d’estudiant, durant la qual vaig viatjar molt en tren i vaig tenir que esperar mostes hores en les estacions».

L’Ignasi Cabanas fa una síntesi final dels diversos aspectes de l’obra i persona de Manel Doblas que hem escoltat, i li agraeix el notable esforç de preparació per aquesta exposició. «Donem pas, ara, als sorteigs habituals de les nostres inauguracions…».

VÍDEO DEL VERNISSATGE [1′:23”]