Vernissatge d’en Tomàs Suñol (15 octubre 2010)

Hem gaudit de l’ “Amunt i Avall” de l’abstracció figurativa d’en Tomàs Suñol. Un “pujar” (per subtil abstracció) envers records que cadascú recupera. Un “davallar” (per reixida figuració) perquè aquestes sensacions són suggerides —en concret i majorment— des de racons urbans “viscuts” per l’artista. Interessant experiència! Si “una imatge val més que mil paraules”, en aquest cas “una visita val més que mil imatges”…

És l’hora de la veritat, és l’hora dels “4 apuntes de… Tomàs Suñol”. Així, en aquest espai més intimista, en Tomàs es defensa i diu no sentir-se còmode amb l’etiqueta assignada: abstracció figurativa. «La pintura i les arts són per alliberar-te, i, si t’encaselles, aleshores perd la gràcia». —El teu estil?: «No crec que sigui tasca de l’artista el classificar-se. Ja n’hi ha d’altres per a fer-ho!».

Qualsevol detall pot servir com a detonant per a la “lectura” d’en Josep Mª Cadena: «Tomàs! Tomàs és el nom d’un dels apòstols. Un apòstol que no ha estat ben qualificat dins de la història, perquè dubtà, perquè no creia que Jesús hagués ressuscitat i volia tocar la ferida. Però això és un virtut. L’artista ha de dubtar de la circumstància que viu!; ha de cercar quelcom que l’ajudi: potser els sentiments dels altres…». Sens dubte, l’obra d’en Suñol s’ofereix nua a la percepció de l’observador: cada quadre té quelcom que comunicar a cada observador.

Josep Mª Cadena: «Tal com ha dit en Cabanas, és la primera vegada que Tomàs Suñol ve aquí. Però no és la primera vegada que pinta: ja fa molts anys que ho fa. El seu pare és pintor! Sempre ha viscut entre pintures i això ajuda a la formació de les persones. Ell pinta tot identificant les coses pel que són, pel que representen i per la sensació que causen (…). Aquests esclats de llum: són del mateix pintor i amb ells recrea les formes».

Com sempre, a la Sala Rusiñol —després d’escoltar l’artista— el públic també té la seva oportunitat. Les intervencions no es varen fer pregar i amb franca espontaneïtat —uns i altres— explicitaren allò que els suggerien les obres exposades. En conclusió, és una pintura que agrada perquè interpel·la: aquest carrerons, aquests esclats de llum, aquestes ombres… a cadascú li porta els seus records i li desvetlla els seus sentiments.

El sorteig de la nota d’art d’en Tomàs Suñol. La fortuna anà per en Miquel, amic del pintor. El comentari sobre aquesta nota d’art fou immediat: «Ha sortit de Badalona i a Badalona retorna».