Vernissatge d’en Josep Mª Forcada (5 novembre 2010)

En Josep Mª Forcada és un dels artistes més polifacètics que ha exposat a la Sala Rusiñol: metge, periodista, pintor i… ¡mossèn! Ell és part de la rica tradició a casa nostra de sacerdots que amb el seu servei espiritual i amb llurs aportacions com a historiadors, juristes, pintors… ens ajuden a tenir un món millor.

Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol: «Amb aquesta exposició —“Emprenta Mediterrània”— es la quarta vegada que Josep Mª Forcada inaugura a la nostra sala. Ell és una gran persona i molt bon pintor. Això es veu reflectit en aquesta audiència multitudinària: poques vegades hem vist aquí una gentada com la d’avui».

Josep Mª Cadena explicà que en l’obra d’en Josep Mª Forcada hi descobrim aquella capacitat de conservar les idees i les imatges per ell viscudes. Notem que ell creu en el que pinta; ell se situa davant del paisatge i el fa nostre. Alhora, en sentir-nos representats, davant d’aquests quadres nosaltres experimentem una mena de placidesa…: «Això també em representa a mi».

«Crec que, observada la pintura de Forcada, tots podem convenir en què els seus quadres ens estimulen a ésser millors. Ens sentim a gust amb ells pel que sempre tenen de positiu, d’afirmació de franciscà Cant al Sol, que ens escalfa el cor i ens il·lumina la ment per a poder ascendir per la llum que ens torna a la bondat dels orígens» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).

Parla l’artista: «Tot i que ja ho ha dit en Cadena, voldria recalcar aquesta calidesa i sentit plàcid de la vida que pretenc aconseguir amb la varietat de colors: sóc maniàtic del color; hi gaudeixo posant-hi colors! Ho faig per a explicar que no sempre hem de viure amb empentes, sinó entenent que hi ha una capacitat de repòs, de pau».

—Amb una vida tan plena (mossèn, feina a l’Hospital de Sant Pau, periodista…), com és capaç vostè de fer tantes coses? —Vaig fent… Si tingués algunes hores més…! Potser, si sabés abstraure’m una mica més, també em condiria més el temps… Però vaig fent el que puc; amb intensitat; no fent d’espectador de mi, sinó de protagonista».