“4 anotacions de… Laporta”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Jaume Laporta i Martí. Nat després de la Guerra, el 1940, al barri de Sants… Casat amb la Mª Eugènia, fonamental a la meva vida. Dos fills: en David i l’Eloy. David: arquitecte; Eloy: pintor i restaurador. Y, a més, dos nets: Claudi i Julià.

• Una virtut teva a destacar?: Treballador, persistent.

• Un punt feble teu a reconèixer?: Dubtes, excessius dubtes (malgrat que, en el fons, és una qualitat, però que em fa patir).

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): Llenties, amb patatetes, seva: estofat de llenties!

• Un record de la teva vida?: El primer dibuix que faig fer a ploma en tinta xina: em vaig sentir molt satisfet.

• Un lloc d’aquest món?: Calella de Palafrugell.

• Un llibre?: “Las relaciones entre el yo y el inconsciente”, d’en Carl Jung.

• Un escriptor?: Feliu Formosa, poeta.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “Ciudadano Kane”, d’Orson Welles.

• Una afició?: Navegar amb vela llatina.

• Un somni?: Un somni fantàstic: que les persones usin més la raó que la passió irracional.

• Què és l’art?: Una forma de coneixença en la que utilitzes un llenguatge subjectiu i un anàlisi de la realitat també de forma subjectiva.

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Aquest concepte que la bellesa ideal és en contraposició amb la “caverna” està superat. La dicotomia entre bellesa i lletjor està absorbida: la lletjor pot ser tan emocionant i bonica com un estàndard de bellesa. La “Venus” no és l’únic cànon de bellesa. Per exemple, els estris marins, tan deteriorats pel pas del temps, per la llum del sol, tenen una potència expressiva elevada que no encaixaria amb el cànon platònic. Considero la “bellesa” com allò capaç de captar l’emoció de l’ésser humà.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: El comentari anterior ho explica. Evidentment que existeix, però no deixa de ser un estereotip, un cànon. El quadre que està exposat a l’entrada de la Sala Rusiñol reprodueix una bellíssima escultura femenina, èro no més que la dona que plora d’en Picasso. Les dues aprofundeixen en l’emoció.

• El teu mestre?: El primer, el meu pare. Hauria estat un bon pintor, però la guerra… Era pintor industrial, decorador. Jo he viscut el món d ela pintura a casa. He tingut un bon mestre: Josep Farré; també en Muntaner (catedràtic de moviment)…

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: Sí, sobretot amb el barroc. Es nota en la meva pintura: un exemple és el “Rapte de la Sabina”.

• Un pintor a qui admires?: Caravaggio. També Lo Spagnoletto, José de Ribera.

• El teu primer record del món de l’art?: Alguna obra que vaig veure a casa. Per exemple, una feta pel meu pare: una calavera i un gerro de farmàcia.

• La teva primera alegria en l’art?: El primer quadre que vaig fer a Belles Arts, que era un contrallum de la finestra de l’aula de pintura. Jo tenia 16-17 anys. Fon un bon resultat!

• La teva primera exposició?: Diverses. Però la primera individual: a la galeria Folga 2… (any ’80), a Barcelona.

• El teu estil?: Figuratiu, d’estil expressionista, amb distorsió de la realitat però sense destruir-la: respectant la seva imatge.

• El teu color?: Blau Montserrat (“azulete”, blau ultramar).

• El teu tema?: Després de deixar l’abstracció, era el tema mariner. He continuat amb aquest tema. Faig també figura humana, temes de muntatges i bodegons del meu entorn familiar i d’estudi. També el tema de les mans manipulant roba, tal com hom pot apreciar a la meva exposició.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Aprofitem! Tota la història de l’art —i el que diré és quelcom que es va reproduint— ha estat condicionada pels dogmes acadèmics: en cada època apareixien cànons que, dogmatitzant, anaven dient allò que és “bo”, i, en conseqüència, allò que no s’hi assembla ja no és considerat tan interessant. Això ha estat la causa que en Catalunya hagi hagut una força contrària a la nostra important tradició figurativa i que la “vanguàrdia” cultural la hagi menystingut, tot perjudicant als qui no hem seguit la “cultura oficial”. Si fèiem pintura figurativa, se’ns titllava de “comercials” (ens deien que pintàvem per a vendre). Els estils apareixen a través de la llibertat. Els dogmes dominants, un rere l’altre, han frenat la possibilitat del desenvolupament. Hauríem d’haver après la lliçó. Hem d’anar rere la qualitat, no rere del dogma del moment. No estic contra la no figuració, l’abstracció, sinó en contra dels cànons.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Ja està bé.