Vernissatge d’en Vives Fierro (3 febrer 2012)

3 de febrer de 2012: ni freds ni neus poden aplacar l’acostumada expectació que es genera cada cop que el genial Antoni Vives Fierro exposa amb nosaltres. Omplí com sempre! Aquesta vegada, a més, Ciutats i personatges ens porta una nova proposta del pintor —els “personatges”— que està agradant molt, sempre però en continuïtat amb el seu inconfusible estil, marcat pel recurs al collage.

L’essència de “l’estil Vives Fierro”, de la mà d’en Josep Mª Cadena: «La societat humana pot ser molt caòtica. Antoni Vives Fierro ho sap i ho reflecteix amb la seva pintura-collage. Aprofita elements molt diversos i que arriben com per atzar al seu coneixement —ells creuen que van a la seva a les revistes de colors i de societat, però el pintor les espera en el lloc just pel que sap que han de passar— per a què, situats individualment fora de context, creïn una nova dimensió pictòrica. Tots els seus elements es basen en realitats que es poden reconèixer i identificar per les seves pròpies característiques, però gràcies a ell formen un nou conjunt».

Anem als “personatges” que, en figura de ninots, són novetat de la proposta que ara admirem: «Antoni Vives Fierro sap navegar per l’escuma de la vida i aprofita les onades que el mar del pensament aixeca per a connectar amb la dinàmica que ve de les primeres mirades de la infantesa (…). En aquesta també tenim la grata sorpresa de poder veure com interpreta a través de les formes de les criatures la manera com hem de mirar cap a l’exterior. D’aquesta manera ens incita a renovar-nos com persones i a desitjar una societat millor» (Josep Mª Cadena).

En Vives Fierro és preguntat per les nines. El tema de les nines —les veiem en tres quadres d’aquesta exposició— és per a ell quelcom ja clàssic, malgrat que potser hi som menys acostumats a veure’l. Són d’inspiració victoriana —tal com ho mostren els barrets que porten— i «vénen de lluny». Una altra cosa, ben distinta, són els “personatges” representats sota la figura de criatures: són la novetat que ens ha portat ara la insaciable creativitat d’aquest artista, amb la intenció de llegir —a la seva manera— la realitat (fins i tot mirant-la de cap per avall per tal de veure les coses del dret).

L’Antoni Vives Fierro viu al camp, però pinta paisatges urbans, ciutats. Al llarg de la seva trajectòria han desfilat diverses urbs, destacant Barcelona, París, New York… Però, quina ciutat prefereix? La Havana, així de clar! El motiu “oficial” és l’idioma: compartir el mateix idioma ajuda a entendre millor la gent i la seva ciutat. També, pel que fa a l’Havana, hi ha quelcom en relació al tabac (si tenim en compte que en Vives Fierro és un amant dels cigars…).