“4 anotacions d’en… Peidro”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Miquel Peidro Berenguer, nascut a Alcoy el 1950. La meva família és lo millor. No tinc antecedents artístics a la família. Vinc d’una família molt humil. Tinc molta vida: artística, esportiva, familiar… Tinc una dona meravellosa i uns fills que estan ara estudiant (un és a Xina). Porto fetes dotze exposicions al Japó. El japonès ho vol saber tot de l’artista!

• Una virtut teva a destacar?: Crec que el ser conscient que em queda molt per aprendre.

• Un punt feble teu a reconèixer?: “Quizàs” estic molt enclavat en el món, i a voltes em despreocupo del món familiar.

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): “Tortilla enqueradilla” (truita de patates). També la dita “tortilla espanyola”.

• Un record de la teva vida?: La primera volta que vaig sortir a pintar al natural. Vaig tenir una sensació molt forta.

• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Als 56 anys vaig ser l’espanyol de més edat que vaig travessar l’Estret de Gibraltar nedant. Era l’any 2006. A voltes em diuen que sóc un poc rar per a ser artista: sembla rar que jo, artista, sigui a més esportista.

• Un lloc d’aquest món?: Sóc feliç al poble on visc, Alcoy. Després, quan puc, vaig a Viella (ahí trobo el paisatge que a mi m’agrada).

• Un llibre?: Deuria llegir més. En tot cas, “A los pies del maestro”, de Krishanamurti. M’agrada molt.

• Un escriptor?: Kali Leibrand, Krishanamurti, escriptors de filosofia, parlen de les coses interiors.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “El señor de los anillos”. M’agraden les pel·lícules de fantasia.

• Una afició?: Pintar no ho considero pas una afició: és la meva vida. En tot cas, l’esport (senderisme, escalada, atletisme, carreres de fons…). Es complementen. A voltes em pregunten per què fer esport. Responc: el cos físic és com un vehicle: si el tens ben engrassat et porta a tots els postos. Cal tenir la ment oxigenada…

• Un somni?: Poder continuar ser pintor en la propera vida. El somni seria continuar com estic. En fi, “que me quede como estoy”.

• Què és l’art?: Es una forma de transmetre. L’artista sempre intenta dir quelcom. Intento transmitir sensacions, sentiments… De manera que l’observador, el veure un quadre li provoqui sensacions (percepció de la terra mullada; els tons de la tardor…).

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Em sembla perfecte, perquè d’alguna manera l’artista ha de ser eixe “mago” que desperta la sensibilitat que cadascú té a dins, amagada en la caverna.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Per a mi la Bellesa en majúscula és la natura: eixe raconet, el sentir de l’aigua, la tonalitat de la tardor… L’home acostuma a fastiguejar-ho tot, embrutant els camins i els racons…

• El teu mestre?: Més d’un! Vaig tenir la sort de treballar a Alcoy en un estudi amb 8 o 10 pintors. Jo era com un “buho”, amb els ulls ben oberts per aprendre. Cada quadre sempre et pot ensenyar quelcom. Vaig estar molt de temps treballant amb Àlex Alemany, Juan Ferry, Copérnico García, Paià Baldó…: són pintors que han estat al meu costat durant molts anys.

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: M’agrada la pintura del segle XIX (Sorolla, Casas, Rusiñol, Mir, Fortuny).

• Un pintor a qui admires?: Ramon Casas, sense dubte. També Sorolla.

• El teu primer record del món de l’art?: Un xic que em va vendre la primera caixa de pintura que vaig tenir, per nou duros. Jo estava que no m’ho creia!

• La teva primera alegria en l’art?: La primera vegada que vaig guanyar un premi de pintura, a l’edat de 18 anys.

• La teva primera exposició?: 1968, a Benidorm.

• El teu estil?: Impressionista (pel color i la pinzellada), naturalista (perquè sóc paisatgista).

• El teu color?: Daurat, tons càlids.

• El teu tema?: Paisatge de la naturalesa.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): No em queda més que donar gràcies. Em dóna una gran satisfacció poder ensenyar els quadres i comprovar la reacció. El moment important és quan pots mostrar el resultat del treball.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): No, està bé.