Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”
• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Josep Mª Mejan i Corbera. Barcelona, 1942. Sóc d’ascendència francesa i, per això el meu cognom s’escriu sense accent. Visc a Camprodon.
• Una virtut teva a destacar?: La voluntat, la tenacitat, sóc molt tossut.
• Un punt feble teu a reconèixer?: Tot el contrari de l’anterior: quan la tenacitat o la voluntat no dóna els seus fruits.
• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): En general, la cuina empordanesa, però obert a tot el que sigui ben cuinat.
• Un record de la teva vida?: La primera exposició. Un altre: als 10 anys vaig pintar el primer quadre a l’oli. La meva il·lusió era ser pintor. Al llarg del temps he aconseguit ser-ho: millor o pitjor, però sóc pintor.
• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Arribar als 70 anys i seguir mantenint la il·lusió.
• Un lloc d’aquest món?: Molts, moltíssims. Si haig d’escollir: Asuan (Egipte), on el Nil queda pràcticament pla (s’estén molt i es navegable contracorrent).
• Un llibre?: En general l’obra de Tabucchi, (va morir fa poc).
• Un escriptor?: Un escriptor que m’agrada García Lorca.
• Del “setè art”: una pel·lícula?: Sens dubte, “Casablanca”.
• Una afició?: Col·leccionar.
• Un somni?: Que tothom pugui dormir sense malsons.
• Què és l’art?: És manifestació de la visió que té cadascú del que veu. El paisatge no existeix: cada espectador es fa el seu.
• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): La bellesa està en molts llocs, i cadascú la pot veure com li atrau. Hi ha coses que són boniques per a uns i per altres no. La bellesa respon a la sensibilitat que cadascú diposita en la percepció del que veu. Si no, a tots ens agradaria el mateix.
• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Sí. Afegeixo: moltes vegades de forma sorprenent, no premeditada. Sóc contrari als canons i als “ismes”. Els canons no em condicionen.
• El teu mestre?: Em considero força autodidacte, trajectòria molt evolutiva dins de l’art. Com a mestre, no tinc ningú especialment.
• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: No. M’interessa molt l’evolució del pintor.
• Un pintor a qui admires?: Molts. M’agraden molt moltes obres de diferents pintors.
• El teu primer record del món de l’art?: El primer quadre que vaig pintar als 10 anys (la Plaça Neptuno, de Tiana), que el vaig vendre a la meva mare per 2 pessetes.
• La teva primera alegria en l’art?: La primera exposició que vaig fer, l’any ’79.
• La teva primera exposició?: Com acabo d’esmentar, va ser el 1979, a la Galeria de Joan Mas Zammit (al carrer València, de Barcelona).
• El teu estil?: Divers; respon molt a l’estat d’ànim. No vull estar encasellat en cap “isme”. Em bellugo entre l’abstracció i la figuració.
• El teu color?: Tots, barrejant-los tots, treballant-los tots.
• El teu tema?: Paisatge.
• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): No!
• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Per què el paisatge? Perquè la natura és una font d’inspiració que no acaba mai.
One comment for ““4 anotacions d’en… Mejan””
Luis Manuel C. Méjan
El meu català es encara molt dolent, per això escriu en castellà:
Aunque somos parientes muy cercanos la vida nos ha mantenido separados mucho tiempo y sólo recién nos hemos encontrado. Me he preguntado si Josep Ma no fuese mi primo ¿Me gustaría su arte? y la respuesta es un rotundo sí: la serenidad de todos sus cuadros, la armonía en los colores, el formato de los mismos inspira calma, invita a la reflexión y meditación típica que inspira la naturaleza. Los cuadros de esta exposición sobre su viaje a la China lo ratifica: de la China tenemos siempre la impresión de multitudes que se mueven en espacios justos ya en villas tradicionales o en megalópolis modernas, pero Mejan logra transmitir cuando dibuja calles y escenarios urbanos de China, la misma serenidad y tranquilidad de sus paisajes . Ahora bien, si sumo al comentario el conocimiento que tengo de él, me queda claro que tenía que pintar así como lo hace, sus cuadros son reflejo de su persona y personalidad.
¡Enhorabuena primo! a seguir por ese camino. Una forte abraçada!