“4 anotacions d’en… Baqués”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Josep Baqués i Tomàs. Montmeló, 1931. Fa tants anys que ja no ho recordo… Vinc de pagès, sempre m’ha agradat des de petit estar en contacte amb la natura. Vaig viure una postguerra molt difícil. Ara es parla més de crisi, però jo ja n’he passat de més fortes. La postguerra (amb 9 anys d’edat) va ser molt trista. Tinc 3 fills: una noia i dos nois (un d’ells vivint a Canadà; ara aniré a veure’l).

• Una virtut teva a destacar?: Crec que el fet de ser molt disciplinat, persistent.

• Un punt feble teu a reconèixer?: La impaciència, sóc molt impacient.

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): M’agrada molt la paella, i m’agrada fer-la jo!

• Un record de la teva vida?: Potser, el millor, veure néixer els seus fills. Una experiència inoblidable!

• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Als 16 anys ja feia “pluriempleo” a dues empreses. No sóc home de rècords!

• Un lloc d’aquest món?: Per a mi, on viu el meu fill, a ciutat Vancouver (Canadà).

• Un llibre?: M’ha interessat la sèrie de 5 llibres de Jean M Auel: “La tierra de las cuevas pintadas”, “El valle de los caballos”, “El clan del oso cavernario”, etc. L’autora ha estudiat molt bé els primers homes que varen habitar la terra. És una antropòloga interessant. Realment, per a subsistir i poder viure en aquella època, la gent necessitava l’enginy.

• Un escriptor?: La mateixa Jean M. Auel.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “Lo imposible”, d’en Juan Antonio Bayona. Tècnicament està perfectament ben feta.

• Una afició?: El golf i tot el que siguin activitats a l’aire lliure. Amb tot, he fet de la meva professió el meu hobby.

• Un somni?: El meu somni és, potser, que els meus fills i els meus néts trobin un benestar.

• Què és l’art?: Amb tots els seus vessants, és una forma de poder viure intensament. Sense art és impossible viure!

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Frase extraordinària! Engloba el que deia abans: sense art és impossible viure. Amb art vius molt més plenament. Una altra condició per a la vida: segons el filòsof Teilhard de Chardin, formem part del tot, hem de viure amb la condició de servir; altrament no seríem res. I una altra cosa per a la vida: la natura ofereix cada dia a mans plenes coses per a viure. Es tracta de tenir un bon paladar per a poder-ho assaborir.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Jo me la trobo quotidianament: quan veig el nou dia li faig homenatge i el saludo. Viure és la millor aventura que ens pot passar!

• El teu mestre?: Jo sóc un admirador del Renaixement. En aquest sentit, penso que Piero de la Francesca és un dels pintors més complets.

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: La veritat és que no; sóc autodidacta. En la meva època no havien escoles d’art.

• Un pintor a qui admires?: El mateix Piero de la Francesca. En realitat tots els pintors de l’època del Renaixement.

• El teu primer record del món de l’art?: Quan l’any ’68 vaig guanyar el primer premi de dibuix, al Cercle Artístic de Sant Lluc.

• La teva primera alegria en l’art?: El premi artístic que acabo d’esmentar. Em va fer molt il·lusió!

• La teva primera exposició?: També l’any ’68, a la Galeria As, dirigida en aquell moment pel crític d’art Daniel Giralt-Miracle.

• El teu estil?: En guanyar aquell premi de dibuix vaig fer la meva nova figuració, amb estil propi. Abans calen els necessaris coneixements. Ara podríem definir-lo com surrealisme amb una base figurativa. En tota la meva obra no pinto el que veig, sinó el que sento; hi ha molta creativitat i molta fantasia. Això forma part de la meva filosofia de vida: si no hi ha creativitat i fantasia, la vida és una mica trista.

• El teu color?: És el que dóna com a resultat la barreja de tots el colors. M’agraden tots i, en barrejar-los, me’n surten de nous. És com una descoberta!

• El teu tema?: En la creació hi ha dos elements molt atractius: en el món irracional és el cavall; en el racional és l’ésser humà. Partint d’aquestes dues criatures o figures, he fet una unió, i els he fet interpretar diferents coses. Són els dos elements bàsics de la meva obra, tot i que els acompanyo d’ocells i d’altres éssers. Entre l’home i la dona: la dona m’atrau més. No hi ha pràcticament homes en la meva pintura.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): M’agradaria… Podríem estar parlant… Hi ha tantes coses en el món de l’art! Els inconvenients de la vida també t’ajuden a esforçar-te i cada dia n’aprens. Per exemple, l’accident d’un dels meus néts que restà paraplègic (ha guanyat 2 medalles d’or en campionats d’Espanya i de Catalunya, i està en l’equip olímpic). Tot això reforça molt per a continuar fent coses. Nogensmenys, per a mi, el refugi més important és el món de l’art: allí hi és tot.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): No!, totes han estat molt agradables. Ha estat l’ocasió per a explicar part de la meva vida. Visc sol, però sempre acompanyat, sobretot de l’art, de la música… Si la vida és rica, la persona no viu mai sola.