Vernissatge d’Andreu Fresquet (7 juny 2013)

L’Andreu Fresquet és un artista que encomana vitalitat. Avui ens presenta “Ritmes, moviment i atmosfera”, una obra plena d’aquests tres elements que són clar signe d’una forma de treballar, d’un estil que s’ha fet propi i que ens endinsa en un món amb figures, música, fruites, porcellanes i, també, escacs.

El primer a intervenir ha estat l’Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol. Fent un repàs històric recorda que la primera exposició de l’Andreu Fresquet a la Sala va ser el 7 de juny de 1992 (d’això ja fa 21 anys) i augura un  èxit encara més gran per aquesta ocasió. No deixa de comentar als presents que estem davant l’obra d’un gran pintor amb qui es tanca la temporada d’exposicions 2012-2013. “Ara descansarem durant l’estiu i arrencarem novament el dia 6 de setembre”.

Josep M. Cadena: “Ell és un  artista que des del començament va pensar en la plàstica: la va agafar en circumstàncies històriques que li permetien expressar moltes coses sense que semblés que digués res. Aquestes coses que ell explicava eren el ritme de la vida, el moviment de les persones en el seu interior i eren, sobretot, les atmosferes que existiexen en una societat. Aquestes tres paraules hi són a la targeta d’invitació d’aquesta exposició: definiexen el fons de la seva pintura. També ho veiem en el paper d’estrassa que hi ha a l’aparador, sota del quadre amb aquest moviment, amb aquest ritme, i que reflecteix l’home rebel. L’home que no es deixa portar per les circumstàncies, tot i que les circumstàncies afecten tothom”.

El crític d’art continua amb el seu comentari: “Fa molts anys li vaig escriure un llibre que li va fer el fill d’en Fernando Fernán Gómez. Era una col·lecció molt interessant “Colección de Arte Contemporáneo Español” on hi havien els millors artistes del moment. Andreu Fresquet era dels pocs pintors catalans que aleshores hi havia a Madrid”. “En Jordi és un exemple de lluita. Va estar vivint a París al maig del 68. En ell hi havia l’afany de dir “ens n’hem de sortir” i ara també ens ho diu a travès de la seva pintura on tot vola, també amb els taulers d’escacs, que són un símil de la nostra societat: la nostra societat és un tauler i nosaltres els peons i les figures”.

Finalment intervé el pintor: “Estic molt emocionat. Gràcies als amics i a tota la gent que ha vingut. Gràcies a en Cadena (qui em coneix molt bé). Gràcies a la meva família”. Seguidament el públic realitzà algunes preguntes sobre la seva obra i l’Andreu Fresquet els contestà amb el tó distès que el caracteritza.