“4 anotacions d’… Andreu Fresquet”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Jordi Andreu i Fresquet, nascut a Badalona, el 1940. Els 73 anys acabo de fer-los. Nogensmenys em sento 20 més jove. Els amics em diuen Jordi, però el meu nom artístic és Andreu Fresquet (el cognom del meu pare i el de la meva mare). Casat amb l’escultora i pintora Maria Valls, i tenim 3 fills (Marc, Roger i Judit).

• Una virtut teva a destacar?: La sinceritat, diria jo.

• Un punt feble teu a reconèixer?: La manca de confiança (sempre estic observant, amb inseguretat).

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): Bacallà amb carxofes.

• Un record de la teva vida?: La infantesa en el circ (el meu pare era artista del circ).

• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Aquest: haver arribat aquí, a aquesta edat i fer aquesta exposició.

• Un lloc d’aquest món?: París. Hi vaig viure un any i mig (em va formar). Em vaig enfrontar sol a la vida.

• Un llibre?: El que estic llegint ara d’Espriu: recopilació de la seva obra…

• Un escriptor?: Espriu (com a poeta), Joan Marcè…

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “Le Chien Andalou” (totes les d’en Buñuel!).

• Una afició?: De l’afició n’he fet una vocació. Apart d’això de la pintura, també el futbol (encara hi jugo!).

• Un somni?: Que aquest món canviï i estigui més humanitzat, que tothom tingui més sensibilitat… Un món més humà!

• Què és l’art?: L’art és tot. Sense art no podria viure. És el que em dóna per a poder somiar en un món més feliç.

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Per a mi també… Em sembla fantàstic.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: Jo diria que sí… La dona amb la que estic casada és la meva bellesa: fa 42 anys que estem junts i no la canviaria per a res. Les nostres discussions duren 10 minuts.

• El teu mestre?: Alguns… Revello de Toro, Joan Montcada, Jaume Boixard.

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: Expressionisme abstracte.

• Un pintor a qui admires?: Antoni Clavé. Tenia la sensibilitat que a mi m’anava bé (jo nedava en aquelles piscines!).

• El teu primer record del món de l’art?: Molt enrere… Una exposició d’uns amics de belles arts, de Badalona… Allí vaig a començar a anar amb ells…

• La teva primera alegria en l’art?: La recordo com si fos avui (tenia 10 anys). Va venir un amic de l’àvia, que feia ceràmiques, i em va dir: —Ensenyem els teus dibuixos… I aquests, què me’ls vens? Em va donar una pesseta. Encara estic content! Després em va fer entrar als 15 anys allí com a decorador de porcellana.

• La teva primera exposició?: A Cartagena, fent la mili, per a poder-me escapar de fer guàrdies… Vaig dir que era pintor, vaig comprar una maleta de pintura, etc. El tinent em va dir: —¿Puedes pintar a mi señora?…, ¿puedes pintar a mi hijo?… Al final, em van dir: —¿Podrías hacer una exposición? Tenia la caserna com a taller, jo anava pintant i entrava i sortia quan volia. Era el ’63 (fa 50 anys).

• El teu estil?: Dintre de la nova figuració.

• El teu color?: El blau.

• El teu tema?: El moviment, el ritme, la cosa evanescent, atmosfera.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): No.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Tampoc!