Vernissatge de Ruiperez (10 gener 2014)

Iniciem l’any amb “Prismes”, la darrera col·lecció d’obres de Ramon Gutiérrez Ruiperez. Destacar que aquesta exposició a la Sala Rusiñol implica un abans i un després pel pintor. A partir d’aquest moment fa un canvi radical ja que fins ara era conegut a nivell artístic com Ramon i, a partir d’aquesta exposició, signarà les seves obres com Ruiperez.

Ignasi Cabanas explica als assistents com es va produir el contacte amb aquest pintor que per primera vegada exposa a la Sala Rusiñol. La connexió es produí arran d’una exposició que la Sala Rusiñol estava organitzant al reconegut artista Aguilar Moré. “Vaig anar a l’estudi del pintor i allà vaig veure un retrat que en Ruiperez li havia dedicat. L’obra em va agradar moltíssim i em vaig interessar per ell. El fet de què un artista com l’Aguilar Moré em proporcionés el contacte, és per mi un bon auguri”.

Tot seguit és el crític d’art, Josep M. Cadena, qui s’adreça als presents. En primer lloc, agraeix a la galeria el seu afany d’incorporació de nous artistes, la qual cosa no és freqüent ja que les galeries tenen les programacions organitzades a llarg termini. A continuació, comenta que les obres d’en Ruiperez tenen música del passat ja que ens recorda a obres de Casas o Nicanor Vázquez. “Ruiperez agafa les coses que estan passant, no fa retrats, sinó que agafa el senyor que interpreta la melodia, la ballarina que interpreta una dansa… La realitat captada de la persona i la realitat captada de l’objecte. És una obra antiga i nova alhora”.

En aquest moment fa presència el pintor Ramon Aguilar Moré. L’Aguilar Moré és un dels artistes de major edat de la Sala Rusiñol. El seu reconeixement internacional fa que sigui un dels pintors catalans actuals de més renom. S’acosta fins la zona de la presentació i ens acompanya assegut a una cadira donada la seva avançada edat. La seva presència és molt valorada per tots nosaltres.

Finalment arriba el torn de les preguntes que van estar nombroses. Entre elles rescatem la que fa referència al títol de l’exposició: “Perquè el títol de “Prismes”?” I l’artista respon: “Prismes no al·ludeix als fons de les meves obres tot i que apareguin com fragmentades pel color. Tampoc a què els quadres es facin amb prismes, perquè no sóc cubista. Em considero un pintor figuratiu i de vegades fins i tot expressionista. Com que no sóc realista, prismes fa referència als prismes de la realitat. Es tracta d’un concepte abstracte”.