Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”
• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Ramon Gutiérrez Ruiperez. Fins ara firmava “Ramon”. Però a partir d’aquesta exposició a la Sala Rusiñol començo a usar com a nom artístic el cognom de la meva mare: Ruiperez. Nascut el ’66 a Barcelona. Tinc dos filles que m’acompanyen avui. Visc a Cerdanyola: allí hi tinc l’estudi.
• Una virtut teva a destacar?: Sóc inconformista, en el sentit d’inquietud investigadora. Pot ser una virtut o no, depèn de com ho miris. En el pla artístic considero que és una virtut. M’agrada investigar, experimentar.
• Un punt feble teu a reconèixer?: A vegades una mica impacient i atabalat. M’hi pot portar aquí el mateix inconformisme. A vegades trobo a faltar el repòs, la tranquil·litat. A vegades em precipito. A voltes hauria deixar un quadre per a l’endemà i no pretendre el resultat ràpid.
• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): La paella. L’arròs en qualsevol especialitat.
• Un record de la teva vida?: Quan el meu pare em va regalar la seva caixa de pintura… Va ser una emoció molt important. Ell pintava i un dia em va regalar la seva caixa (recordo el lloc exacte…).
• Un rècord en la teva vida? (pregunta afegida per suggeriment del pintor Román Francés): Aquesta mateixa exposició és un rècord en quant a quadres exposats (normalment en portava 25).
• Un lloc d’aquest món?: Cerdanyola. Hi ha molts llocs, però sóc molt senzill: casa meva, Cerdanyola. El meu estudi el trobo un lloc super-especial: el meu treball és una vocació, és màgic dedicar-se a això…
• Un llibre?: “El Quijote”. M’encanta. L’últim que vaig llegir: “Los ojos de Rembrandt”.
• Un escriptor?: Cervantes, Simon Schama, Rilke…
• Del “setè art”: una pel·lícula?: Una que acabo de veure: “Master and Commander”. De Woody Allen m’agrada casi tot. Darrerament no vaig al cinema i veig poca televisió.
• Una afició?: M’agrada jugar a tenis.
• Un somni?: No tinc somnis de grandesa. Que tot vagi bé: la meva família, el treball… Em considero un privilegiat. Un altre somni!: veure l’Hermitage a Sant Petersburg.
• Què és l’art?: Bàsicament és comunicació. Podríem parlar d’un art molt abstracte, com pot ser la música. Quan ho crea una persona i transmet un sentiment a un altre, aquest diàleg el considero art. El mateix amb la pintura. Quan l’actor dona vida a un personatge, es produeix una màgia… Hi ha molts graus…
• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): M’identifico força! D’acord! Ja la coneixia aquesta frase. L’estètica et transporta a un altre lloc. És molt especial: és un món per al qual no hi ha paraules. La música i l’art et porten a estats de goig estètic, tot i que és molt especial. L’estètica és un canal fins a arribar… És un món molt intangible! Per això ens diuen als artistes que no toquem de peus a terra.
• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: He tingut sensacions davant d’obres d’art. També en la natura, amb paisatges molt espectaculars. Una vegada em vaig sentir esglaiat davant un paisatge de Càceres, de castanys mil·lenaris, amb uns troncs tan amples com aquesta Sala. Les arrels que sortien de la terra ho ocupaven tot. També davant d’obres d’art molt ben executades.
• El teu mestre?: Rembrandt. Si haig de fer un brindis per un artista, brindo per ell. Però hi ha tanta història artística que és molt difícil quedar-se amb una influència única. És com a la ciència! L’art, en aquest sentit, és una continuïtat.
• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: Sempre dins de la figuració objectiva; realisme impressionista. Figuració: des de Miquel Angel, els impressionistes…
• Un pintor a qui admires?: Rembrandt, Veláquez, Picasso, Modigliani, Cézanne… He tingut èpoques; sobretot quan estudiava. Ara no miro tant els llibres d’art, estic centrat una mica en mi mateix.
• El teu primer record del món de l’art?: Recordo una exposició que vaig anar a veure amb el meu pare: era d’Isidre Nonell (pintava gitanes…), al Palau de la Virreina. Això abans de veure el Museu del Prado…
• La teva primera alegria en l’art?: Quan vaig fer la primera exposició; la meva primera “posada en escena”. Vaig mostrar els meus quadres a tothom quan encara estava estudiant la meva carrera. Va ser molt important per a mi: vaig començar a prendre “tablas”.
• La teva primera exposició?: En una galeria a Barcelona, la sala Lola Anglada (al carrer Villarroel). Era l’any 1987. Era una galeria per a promocionar artistes joves. No hi havia ni galerista: hi havies d’estar tu mateix… Jo encara estava estudiant.
• El teu estil?: Figuració, més o menys impressionista o expressionista, incorporant la tècnica del collage.
• El teu color?: Ha anat evolucionant. Abans, més apagat, més trist, més malenconiós. Ara m’he tornat més realista; he aclarit força la paleta, he incorporat nous tons, colors més vius. Aquest món té facetes que cal anar superant. Van Gogh em va marcar molt… És una lluita constant!
• El teu tema?: Genèricament la figura. Ara mateix estic entre la faràndula dels desconeguts músics del carrer i una faràndula personal (de “artisteo”: transformo la meva filla en una mena de ballarina; no sóc d’un realisme total). D’alguna manera, porto les figures al meu terreny, però soc realista perquè són persones concretes. Porto la realitat al meu terreny!
• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Per a mi aquesta dedicació a l’art és quelcom molt noble: els artistes som un bé per a la humanitat. Té un valor fins i tot místic. Sóc pintor i em dedicaré a això: tot i que alguna vegada he hagut de fer altres coses, sempre he tornat. Em ve de dins. Quan era petit ja dibuixava!
• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Per a mi està bé.
0 comments on “4 anotacions d’en… Ruiperez”