Vernissatge Malvehy (4 setembre 2015)

Eduard Malvehy dóna el tret de sortida a la nova temporada 2015-16. Hi ho fa amb una pintura fina, que produeix una sensació de placidesa. Justament en aquests dies, en què tornem al brogit de la vida quotidiana, agraïm aquesta visió serena dels espais —urbans, majorment— en els que ens movem i vivim.

 L’Ignasi Cabanas ens dóna la benvinguda, tot presentant-nos l’Eduard, artista ben conegut a la Sala Rusiñol: és la cinquena vegada que exposa amb nosaltres. El mateix títol de la mostra —“Paisatges 2015”— ens anuncia el seu contingut. En ella l’esmentada sensació d’ordre i placidesa abasta paisatges molt “cosmopolites”, com Nova York, París, Londres, i d’altres també urbans però més “rústics” i més propers geogràficament, com ara Cadaqués, Vic, Sitges…

En Josep Mª Cadena comença també per saludar-nos en aquest inici d’etapa, i lloa la Sala Rusiñol i els seus gestors per la seva «voluntat de continuar i mantenir-se en el mateix lloc». L’obra d’en Malvehy és feta a base d’una «pintura neta», ens diu. Uns i altres paisatges, potser pel seu aire cubista i per les línies arquitectòniques rectes, contribueixen a una impressió d’ordre i idealització de la vida ciutadana, gràcies a l’esforç col·lectiu en la superació. Tot plegat, ens porta a «aquesta alegria i consciència de què les coses poden anar millor».

 L’artista ens parla de la bellesa de les ciutats reflectida a través de llurs característiques arquitectòniques i plàstiques. Algú li comenta que sorprèn que, tot i tractar-se de paisatges urbans, l’aigua és un element molt present en els seus quadres: —«L’aigua és la meva beguda preferida. M’agrada l’aigua i com a pintor constitueix una part —un recurs— important del meu treball. Plàsticament és formosa; acompanya molt bé els edificis».

Li pregunten si és casualitat que els quadres més grans siguin precisament de ciutats més grans. —«No necessàriament! També tinc —en aquesta mateixa exposició— quadres petits de ciutats grans… Però sí que és veritat que les ciutats grans es presten a representacions més grans, que ocupen més espai». Un altre dels assistents se sorprèn de no veure cap paisatge de Saragossa, la ciutat on viu l’Eduard Malvehy: —«També pinto paisatges de Saragossa, però n’he portat cap!».