Ignasi Cabanas inicia el seu parlament tot donant la benvinguda a l’artista i als nombrosos amics, coneguts i admiradors de l’obra de Joaquín Mateo que ens acompanyaven aquest dia. Tampoc ha volgut deixar de destacar que aquesta és la cinquena exposició individual que ens presenta a la Sala Rusiñol.
Josep M. Cadena: “Tots els que heu vist l’exposició que avui ens presenta Mateo a la Sala Rusiñol heu vist “espais de vida” –com indica el títol de la col·lecció- però jo li afegiria “de vida comfortable”. El pintor sap escollir les coses i escull la bicicleta, que és el viatge, la biblioteca, que representa la vida interior i la vida tranquil·la, la finestra, que representa la vida exterior… i tot amb un desordre organitzat pel pintor i per nosaltres mateixos”.
I continua: Tothom busca la comfortabilitat i el pintor ens ho indica en aquesta exposició amb unes obres figuratives però també imaginatives. Mateo és un artista de llarga trajectòria expositiva i sap explicar, perquè el més important en un artista figuratiu és explicar allò que no hi és. Quan mirem una pintura no només s’ha de veure el que aparentment representa sinó el que ens vol ensenyar de veritat perquè la pintura és perdurable en els nostres sentiments.
Josep M. Cadena m’ha entès perfectament, diu Mateo. Ha captat amb exactitut el missatge. Jo pinto desitjos. Els quadres són petites històries que són desitjos que es converteixen en realitat. La bici, el balcó, la finestra… són la comunicació de l’interior i l’exterior. Si anem a una visió més metafísica, el que jo pretenc és que l’espectador sigui qui escrigui aquella història, qui visqui aquella escena. La figura humana no hi és però està just davant del quadre, observant-lo. Tot el desordre de les obres seria el desordre psicològic de l’observador.
Arriba el torn de les preguntes i un dels presents fa la primera: “Quan fas les obres, prepares una composició o bodegó previ?” i Mateo li explica: “Una vegada un crític em va dir: si pintes una màquina d’escriure i un telèfon digues que els vas posar davant teu i que els vas pintar, però la veritat és que no ho faig. Tot i que per la por al blanc faig unes composicions inicials amb photoshop que m’imprimeixo sobre paper, el cert es que no em serveixen per res perquè l’obra final no té res a veure amb aquesta primera idea”. Un altre també pregunta sobre la tècnica pictòrica i la resposta és: “acrílic, gel transparent mate, per continuar pintant amb acrílic i veladures i finalment l’oli. Després ho envernisso i queda tot integrat”.
0 comments on “Vernissatge Mateo (4 novembre 2016)”