Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, és l’encarregat de donar inici a la inauguració d’aquesta exposició que porta per títol “Més que mai; els nostres pobles…”.
Durant la seva intervenció, recorda a tots els presents que Jaume Borrell és un artista que forma part de les programacions de la Sala des de ja fa un munt d’anys i que totes les seves mostres són molt ben acollides pel públic qui sempre destaca el caràcter entranyable dels seus temes.
Seguidament, l’Ignasi Cabanas cedeix el torn de paraula al crític d’art. En aquesta ocasió Josep M. Cadena ha volgut destacar que “la pintura de Jaume Borrell és molt estimulant i tradicional però alhora moderna”.
I Cadena continua dient: “aquestes obres expliquen la realitat com nosaltres volem que sigui. Són cases que, encara que semblen abandonades, estan habitades i en elles hi molt del pintor. Les portes, que són per protegir, aquí apareixen obertes perquè la gent s’interrelaciona”.
Finalitzat el parlament és el torn del pintor qui s’adreça als assistents tot donat-los les gràcies per la seva presència. També va agrair la labor de la galeria i les paraules del crític. Va voler destacar que en aquesta ocasió les figures han pres protagonisme als seus quadres: “Aquesta vegada he posat gent, majoritàriament avis i néts, potser perquè jo sóc avi i tinc sis néts, explica”.
Per cloure l’acte, arriba el torn de les preguntes: “Aquests indrets són de pobles on prens apunts? Existeixen?” I Borrell explica: ”Efectivament són pobles on prenc notes, però moltes d’aquestes cases ja no existeixen. El que sí puc dir-vos és que tots els personatges que hi apareixen tenen una petita història”.
0 comments on “Vernissatge Borrell (10 febrer 2017)”