Vernissatge Luis Pardo (9 juny 2017)

 

Amb el títol Somnis de mar, exposa uns quadres —marines, en podríem dir— que donen fe del feliç encontre pictòric entre la lluminositat provinent de l’antic Al-Àndalus i les aigües que conformen el Mare Nostrum.

 

 

 

 

«L’artista ha entès perfectament que el mar, tot sovint, és un mirall de nosaltres mateixos. I així, contemplem superfícies líquides en estat de quietud, que recorden els moments en què tot funciona dins nostre i estem en pau amb l’entorn. O bé escenes tempestuoses en què s’imposa l’agitació i la violència desfermada. L’astre sol, en forma de gran ull, és protagonista impertèrrit d’aquests canvis d’humor en què les onades passen amb facilitat de suaus carícies que bressolen a fuetades furioses que castiguen» (de la ressenya d’en Josep Mª Cadena).

 

 

 

 

L’artista agreix les paraules del crític d’art i l’acollida de la Sala. L’Ignasi Cabanas aconsegueix que en Luis ens narrés un record personal: des de jove —posem uns 15 anys— va sentir inclinació per la pintura. Vivia a França. En una galeria va oferir una reproducció que ell havia fet d’un quadre d’en Francisco Ribera. Luis recorda el que li van dir: «Vostè serà molt bon copista, però aquí necessitem artistes. Quan vostè sigui creador, aquí ens trobarà…». Ell no ho ha oblidat i aquí el tenim!: «Un home celebrat per la crítica, per les exposicions que ha fet» (Josep Mª Cadena). I, en efecte, els seus quadres tenen un segell propi: «Intento interpretar la natura a la meva manera».

 

 

 

A propòsit del “mar furiós”, algú d’entre el públic ha dit irònicament: «Si pengés tots aquests quadres que hi ha aquí, jo no tindria cap angoixa, em sentiria molt feliç». És un comentari que reflecteix l’estat d’ànim que respiràvem a la Sala. I una pregunta obligada: —¿Pintes directament a l’exterior o…? Ell respongué: —«Faig un apunt i el completo en l’estudi. El mar canvia per complet segons el dia i l’hora. Cal interpretar la natura. Així puc plasmar la meva forma personal d’interpretar el mar».